S1A I S1B
Les activitats són per fer un dossier.
EGIPTE
Activitat
1. Acabar de preparar les presentacions orals sobre els déus egipcis
(si algú va faltar n'ha de triar un) acompanyades d'un Power Point o
una cartolina.
GRÈCIA
Activitat
2. Triar un dels següents conceptes, investigar-lo i fer-ne un
esquema o resum per presentar (2 fulls): ilota, hoplita, petlasta,
trirem, colonització grega o polis grega.
Activitat
3. Fes un esquema de cada una de les etapes de la Grècia Antiga: el
període arcaic, el període clàssic i el període hel·lenístic.
Els esquemes han d’incloure informació sobre com era la societat
(classes socials), l’economia (de què vivien), la política i la
guerra.
Activitat
4. Preparar presentacions sobre un déu grec amb un Power Point o una
cartolina.
Podeu fer servir el llibre o materials com aquest:
Podeu fer servir el llibre o materials com aquest:
ROMA
Activitat
5. Feu un esquema o resum sobre la República Romana i un sobre
l’Imperi Romà.
Activitat
6. Descriu els següents conceptes: August, legionari, província i
romanització.
Activitat
7. Busca informació sobre una d’aquestes ciutats romanes: Baetulo,
Iluro, Aeso, Ausa, Dertosa, Ilerda, Tarraco, Blandae o Gerunda.
S1C
Bon
dia a tothom!
Teniu
a les vostres mans les fotocòpies del tema Prehistòria donades a
l’aula (paleolític, neolític i edat dels metalls). Aquestes
fotocòpies són un bon resum del tema del llibre. S’han de llegir
i subratllar
tot allò que considereu important.
Seguidament
llegiu el tema del llibre i feu tots els exercicis del llibre. (eix
cronològic... i per finalitzar els exercicis del final de la lliçó).
Si
les classes s’allarguen fins desprès de Setmana Santa
heu de llegir-vos el tema següent: Les civilitzacions fluvials
(Mesopotàmia i Egipte) i fer els exercicis del llibre. També heu de
fer la següent graella resum del tema anterior.
GRAELLA
RESUM: LA
VIDA AL PALEOLÍTIC, NEOLÍTIC i EDAT DELS METALS
CARACTERÍSTIQUES
|
PALEOLÍTIC
|
NEOLÍTIC
|
EDAT
dels METALS
|
Medi
natural
|
|||
Manera
de viure
|
|||
Hàbitat
|
|||
Societat
|
|||
Cultura
i religió
|
|||
Tecnologia
|
|||
Art
|
Medi
natural: clima...
Economia:
obtenció i distribució dels bens i serveis.
Tecnologia:
coneixements i habilitats per elaborar instruments.
Societat:
grups socials, composició i característiques.
Política:
poder, formes d’accés i organització.
Cultura
i creences: creences i valors.
Art:manifestacions
de les creences i valors.
Tan
bon punt, tot segueixi amb la normalitat de sempre, ja farem el repàs
de les dues lliçons a l’aula.
Quan
tornem a l’aula ja passaré a revisar si heu fet totes les tasques
a la llibreta / fulls.
Fins
aviat!
Inmaculada.
S2A I S2B
Les activitats són per fer un dossier.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Activitat 1. Acabar de veure El reyno de los cielos
(2005) [https://pelisplus.me/pelicula/el-reino-de-los-cielos/]
i respondre les següents qüestions amb ajuda del llibre:
- Quina mena de nobles europeus es dirigien a les croades?
- Com era la societat de Terra Santa? Hi havia una sola religió o cultura?
- Qui acaba controlant Jerusalem després de la guerra?
- Per què creus que els cristians i musulmans es disputaven Terra Santa?
Activitat 2. Fes un esquema o resum sobre la societat a les ciutats
medievals i el funcionament dels gremis.
Activitat 3. Busca un mapa del barri Gòtic de Barcelona. Fes una
llista de 10 noms de carrer que tinguin a veure amb el comerç o els
oficis medievals. Explica a què es dedicava cada un.
Activitat 4. Calca el mapa de les principals rutes comercials de
l'Edat Mitjana i situa-hi les principals àrees d'influència (Lliga
Hanseàtica, genovesos, catalans i venecians).
ELS COMTATS CATALANS
Activitat 5. Respon:
- Quin era l’origen dels comtats catalans?
- Què era la Marca Hispànica?
- Quin comtat va acabar tenint el domini principal?
- Quina diferència hi ha entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova?
Activitat 6. Busca informació sobre un dels següents personatges:
Abat Oliva, Guifré I el Pilós, Borrell II, Ermessenda de Carcassona
o Ramon Berenguer IV.
Activitat 7. Calca un mapa dels comtats catalans amb les diferents
fronteres amb Al Andalus i pinta’n els diferents comtats amb colors
similars i la resta de territoris del voltant de colors diferents.
Pots usar mapes com aquest:
LA CORONA D’ARAGÓ
Activitat 8. Fes un resum o esquema d’aquest tema amb el teu llibre
o recursos com aquests:
Activitat 9. Descriu els següents conceptes: consolat de mar,
almogàvers, carta de poblament, Diputació del General, Consell de
Cent i Compromís de Casp.
Activitat 10. Busca informació sobre un d’aquests personatges:
Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor, Cresques Abraam, Ramon
Montaner, Ramon Llull, Joanot Martorell o Ausiàs March.
Activitat 11. Calca un mapa de l’expansió mediterrània de la
Corona d’Aragó i pinta amb una gamma de colors les conquestes
diferents. Pots agafar aquest de model:
https://sites.google.com/site/segoviaandreasocials2nd/home/tem9--la-catalunya-mediaval
Activitat 13. Busca informació i fes un resum o esquema sobre qui
eren els remences i què va ser la Guerra Civil Catalana.
S2C I S2D
EL
REINO DE LOS CIELOS
Veure
la pel·lícula per Internet i fer les activitats.
ACTIVITATS INICIALS: QÜESTIONS PRÈVIES DE COMPRENSIÓ GENERAL
- Elaboreu una sinopsi (resum) del film
- Que t’ha semblat la pel·lícula des del punt de vista de la trama i del llenguatge fílmic?
- Explica quins aspectes de la trama i quins del llenguatge fílmic t’han cridat més l’atenció i cita alguna escena o episodi en concret per justificar la teva resposta.
- Quin et sembla que és el tema central? Quins altres temes secundaris planteja?
- Quins tipus de conflictes es plantegen?
- A quin gènere pertany la pel·lícula? Explica per què.
- Explica amb les teves paraules, l’argument de la pel·lícula i relaciona’l amb el context històric.
- Quina visió de les croades transmet el film?.
- Quins aspectes del món medieval queden reflectits al film?
ANÀLISI i COMENTARI DELS PERSONATGES
- Analitza breument els personatges secundaris omplint aquesta taula.
PERSONATGE
|
QUI ÉS?
|
FUNCIÓ A LA TRAMA
|
ASPECTE FÍSIC
|
ADJECTIU
|
Sibylla
|
|
|
|
|
Tiberies
|
|
|
|
|
Reynald
|
|
|
|
|
Guy
de
Lusignan
|
|
|
|
|
Godofred d’Ibelin
|
|
|
|
|
Saladí
|
|
|
|
11. El personatge principal
és, sense cap mena de dubte, el que interpreta l’actor Orlando
Bloom: Balian d’ Ibelin. Analitza’l omplint aquesta
taula:
-
QÜESTIONSBALIAN D’IBELINPrincipals situacionsque viu durant lapel·lícula.
Funció que desenvolupa a l’argument.
Actitud que mostradavant dels següents temes:Guerra:
Creença religiosa:
Amor:
Amistat:
Mort:Valorsque mostra.
Característiques físiquesi psíquiques.
L’adjectiu que el defineix.Explicant perquè.
ANÀLISI D’ALGUNS ASPECTES DEL CONTEXT HISTÒRIC
12. “El regne dels cels”
explica moltes coses i ho fa dins d’un context històric concret:
l’Edat Mitjana. La teva feina és documentar-te sobre algun dels
aspectes que mostra el film i valorar com ens el presenta. Tria dos
d’aquests aspectes:
- Defensant Jerusalem: fortaleses, mesures de seguretat i armament.
- Presència de la religió: la fe endreça, regula i organitza el dia a dia.
- Les croades: unes guerres de fe.
- Saladí: el personatge.
Fes una breu crònica històrica sobre el tema triat i valora com
tracta el tema la pel·lícula. Per fer bé aquesta feina hauràs de:
- Buscar informació sobre el tema.
- Comparar aquesta informació amb com tracta el tema la pel·lícula.
- Fer-ne un comentari crític.
S3A
Resumir tots els
punts del tema 5 + Fer exercicis de les pàgines 86 i 87.
S3B
I S3C
Resumir/fer esquemes
de tots els punts del tema 7 + ACTIVITATS FINALS (pàg. 192-193).
S4A
LAS
BICICLETAS SON PARA EL VERANO
Veure
la pel·lícula per Internet i fer les activitats.
FITXA DE LA PEL·LÍCULA
Títol original: Las
bicicletas son para el verano
Direcció: Jaime
Chávarri
Guió: Salvador
Maldonado basat en l’obra teatral del mateix nom de Fernando
Fernán-Gómez
Producció:
Alfredo Matas per a Incine i Jet Films País: Espanya
Any: 1984
Durada: 100
minuts Música: Francisco
Guerrero
Muntatge: José
Luis Matesanz Fotografia: Miguel Ángel Trujillo
Intèrprets:
Agustín González (Don Luis); Amparo Soler Leal (Doña Dolores);
Gabino Diego (Luisito); Victoria Abril (Manolita); Alicia Hermida
(Doña Antonia); Patricia Adriani (María); Doña María Luisa
(Marisa Paredes); Julio (Carlos Tristancho); Aurora Redondo (Doña
Marcela); Guillermo Marín (Don Simón); Emilio Gutiérrez Caba
(Anselmo); Miguel Rellán (Basilio); Laura del Sol (Bailarina).
Activitats d’anàlisis
del film
Elaboreu una sinopsi (resum) del film.
El caràcter autobiogràfic de
l’obra determina que un dels personatges més aconseguits sigui el
d’en Luisito. Al llarg del film, assistim a la seva evolució des
de l’adolescència fins a una maduresa precipitada per les
conseqüències de la guerra. Els seus problemes i inclinacions són
els d’un noi de la seva edat: els seus estudis i la seva falta
d’interès en algunes assignatures; les seves inquietuds culturals
(el cinema, la literatura); les conversacions amb els seus amics; el
despertar de la sexualitat; els projectes per a un futur que serà
molt diferent al que s’imaginava. La seva visió infantil, ingènua
i despreocupada de la vida se’ns presenta en la primera seqüència,
mentre que en la darrera, en canvi, ja no és un nen el que parla
sinó un noi molt preocupat pel futur del seu pare i de la seva
família. Expliqueu com va canviant aquest personatge al llarg de la
pel·lícula i quins factors acceleren aquests canvis. Feu el mateix
amb el personatge de la seva germana,
Manolita.
Què simbolitza la bicicleta i
el mateix títol de l’obra? Quin valor simbòlic atribueix don Luis
a l’estiu en l’última frase del
film?
Quins són els primers efectes
de la guerra en la vida quotidiana dels
protagonistes?
Quines idees expressa Anselmo,
l’anarquista? Per què parla malament dels comunistes? Quina classe
de conflicte existia entre aquestes dues ideologies durant la Guerra
Civil?
Què personifica el personatge
de doña María
Luisa? Expliqueu els seus trets fonamentals. Per què, durant els
primers dies de la guerra, li destrossen les imatges religioses del
seu
taller?
La ràdio porta a terme una
funció molt important en el film. La ràdio fou un gran mitja de
comunicació i de propaganda durant la guerra. Què es transmet per
ràdio? Per què en un moment determinat hi ha una pugna entre els
personatges per sentir una o altre emissora? També a través de la
ràdio sentim diversos himnes,
identifiquem-los.
Per que acomiaden la criada?
Us sembla correcta l’actitud de don Luis i de doña
Dolores en aquest
sentit?
Per què, durant la Guerra
Civil, el bàndol franquista va bombardejar població civil?
Basilio és un personatge que
durant la guerra té un càrrec important en la zona republicana, un
càrrec relacionat amb les reserves d’aliments. Després, ja a
l’Espanya franquista també té un càrrec, fins i tot mes
important. Quin significat té aquest personatge? Per què no vol
tornar-se a casar amb la
Maria?
Quin significat té l’episodi
de les llenties? Com valoreu la postura de don
Luis?
De quina manera la guerra va
trastocant la vida, el caràcter i els projectes dels personatges?
Penseu que passa alguna cosa semblant en totes les
guerres?
Al final de la pel·lícula,
don Luis és acomiadat de la feina i diu que és possible que el
detinguin. Per què? Què vol dir el mateix don Luis quan assegura
textualment: No ha
arribat la pau, ha arribat la victòria?
Un travelling
per… Las
bicicletas son para el verano
A continuació es presenta un
fragment corresponent al Quadre IV de l’obra de Fernando
Fernán-Gómez; un altre corresponent a la magnífica biografia de
Antonio Machado escrita per Ian Gibson, Ligero
de equipaje. La vida de Antonio Machado,
on es fa referència a les vivències del poeta en el Madrid en
guerra, la mateixa etapa reflectida a Las
bicicletas son para el verano.
Finalment, s’inclou el curiós text ¿Qué
fue de aquella gente? on
Fernán-Gómez imagina quin fou el futur dels seus personatges, ja en
ple
franquisme.
L’adaptació
cinematogràfica d’una obra teatral
QUADRE IV
Comedor en casa de Doña
Dolores
(Están MANOLITA Y JULIO.)
JULIO. Perdón,
Manolita. El otro día no supe lo que decía. MANOLITA. Pues yo lo
entendí muy bien.
JULIO. Bueno... Si lo
piensas..., eso, al fin y al cabo, no quiere decir nada. MANOLITA.
¿Ah no?
JULIO. Quiere
decir sólo que uno está enfadado. Y yo estaba enfadado. MANOLITA.
Pues yo también lo estoy ahora.
JULIO.
Manolita... Yo no tengo la culpa de lo que me pasa... De que me
gustes, quiero decir... Es, a lo mejor, por vivir tan cerca...
MANOLITA. ¿Nada más que por eso?
JULIO. Quiero decir que si tú
vivieras en otro barrio, muy lejos..., no te habría conocido... Y,
entonces...,no me habría... enamorado de ti.
MANOLITA. Hombre, claro.
JULIO. Pero
viviendo puerta con puerta... MANOLITA. Qué cosas dices.
JULIO. Sí,
tonterías.. Pero es que yo no sé cómo hablar. MANOLITA. Pues no
hables. Nadie te lo pide.
JULIO. A mí...
no me importa que quieras ser artista... Lo he pensado. MANOLITA
(Sarcástica) Ah, ¿me das permiso?
JULIO. Comprendo que tienes que vivir. Y el ser artista es un trabajo
como otro cualquiera. Mi madre lo dice: lo que pasa en un teatro,
igual puede pasar en una
oficina.
MANOLITA. Dale las gracias.
JULIO. Tú eres
más lista que yo. No sé por qué he venido a hablarte. MANOLITA.
Porque tenías la obligación.
JULIO. Sí, ya lo sé. Yo lo que digo es que lo del otro día fue un
pronto; y como tú me habías dado esperanzas...
MANOLITA. ¿Yo?
JULIO. Claro.
MANOLITA. ¿Cuándo?
JULIO. Cuando lo de la carta. Me dijiste que la habías leído.
MANOLITA. Sí
JULIO. Y no me
pusiste mala cara. MANOLITA. La que tengo.
JULIO. Bueno,
pues eso ya quiere decir algo. MANOLITA. ¿Ah, sí?
JULIO. Hombre...
A mi me pareció. MANOLITA. Con poco te conformas.
JULIO. (En
un repentino ataque de ira, propio de un tímido se exalta,
vocifera.)
¡No! ¡No me conformo con eso! ¡Quiero hablar con tus padres! ¡Y
pedir tu mano! ¡Y que nos casemos y que no tengas que
trabajar!
MANOLITA. Cálmate, cálmate... No des voces, que están ahí mi
madre y la chica...
JULIO. Perdóname, Manolita. Ya sabes que no sé expresarme. (A las
voces entra MARÍA.)
MARÍA. ¿Pasa algo?
MANOLITA. (Disimula, discreta) No es
que Julio me estaba contando un chiste.
Fernán-Gómez, F. (2004) Las
bicicletas son para el verano. Barcelona:
Vicens Vives. Págs. 46-47
Machado i la guerra
Hagamos una pequeña
composición de lugar, ya que la información concreta acerca del
poeta durante estos primeros meses de la guerra escasea. Machado
sale poco de casa, de ello podemos tener la certidumbre. Lee
ávidamente la prensa, comenta con sus hermanos lo que está
ocurriendo, escucha la radio. Recibe visitas. La rutina de antes se
ha roto del todo: ya no hay vida de tertulia. Madrid está en pie de
guerra, no hay noticias de Manuel, van llegando rumores, y luego
certidumbres, acerca de la atroz represión que están llevando a
cabo los rebeldes en la zona que dominan, y nadie duda de lo que
pasará en Madrid si entran los fascistas. Ahí está, además, la
quinta columna: en la capital hay mucha gente desafecta al régimen y
deseosa de que ganen los suyos cuanto antes. ¿Quién sabe lo que
está pensando el vecino de al lado, la gente que vive arriba,
enfrente? La ciudad alegre y abierta, famosa, según Machado, por su
jovialidad, ya no es la misma. Cunden el miedo, la suspicacia. Nadie
se fía de nadie. Y con cada semana que pasa va cobrando fuerza la
represión ejercida en Madrid contra el enemigo interior, real o
imaginado, no sólo por las fuerzas legales sino por elementos
incontrolados y representantes de los distintos partidos de
izquierdas. Aparecen cadáveres cada mañana en la Casa de Campo, se
oyen tiros por la noche, se producen alborotos en las cárceles. No
hay manera de saber, desde luego,
cuánto
tiempo puede durar la
lucha. Al principio parece imposible que la República, con los
medios de que dispone, no vaya a poder reducir con rapidez a los
sublevados. Pero el apoyo de Alemania e Italia a los generales
insurrectos, eficaz desde el primer momento de la rebelión, ha
convertido la lucha en mucho más que una guerra civil, y hace que la
resolución de la contienda sea imprevisible. Todo es inseguridad,
miedo... y propaganda. ¿Cómo enterarse de lo que está pasando,
cómo vaticinar lo que pueda
ocurrir?
Machado está seguro, de
todas maneras, que su deber, ya que no puede disparar con un fusil,
consiste en poner al servicio de la República su pluma y, si hace
falta, perecer dignamente con el
pueblo.
El 8 de septiembre la
prensa madrileña confirma la noticia del fusilamiento de Federico
García Lorca por los fascistas granadinos. Machado está
profundamente dolorido e indignado.
Ian Gibson (2006). Ligero
de equipaje. La vida de Antonio Machado.
Madrid: Aguilar.
Pàgs. 541-542.
¿Qué fue de
aquella gente?
Aquest text, ¿Qué fue de aquella gente? fou publicat per
primer cop a la revista Tiempo de Historia, 92-93
(juliol-agost 1982), pp. 116-121, per Fernando Fernán-Gómez. La
seva finalitat és la de respondre a preguntes que ens fem els
espectadors o lectors que ens hem interessat (a vegades fins i tot
apassionat) pels personatges d’una determinada obra, per què no ha
seguit l’obra? Per què s’ha acabat tan aviat? Què els va passar
a la vida a aquells personatges?
Don
Luis:
Poco
después de terminar la guerra, detuvieron a don Luis: permaneció
escaso tiempo en el campo de concentración y pronto fue trasladado a
la cárcel. Le juzgaron antes de concluir el año de la Victoria, en
un juicio sumarísimo de urgencia. Les juzgaban de diez en diez, de
veinte en veinte. A don Luis le tocó con algunos de los que habían
constituido el Sindicato, con otro que se había incautado con él de
las Bodegas, con dos periodistas, un obrero que había incendiado la
iglesia de su pueblo con el cura dentro, uno que estuvo en una cheka…
En
lo que escuchaba el informe del fiscal, crecían su perplejidad y su
asombro. El fiscal era un joven capitán; parecía recitar una
lección con un tono frío y un ritmo monocorde que desentonaban los
duros dicterios: asaltantes, desalmados, horda inhumana, violadores
de la propiedad, chacales, siervos del marxismo internacional…
Había
absoluto silencio en el público asistente a la vista. Un silencio
que duraría años.
Don Luis buscó a la mirada a su mujer y a su hijo, que debían de
estar entre el público. Al verles, intentó forzar una sonrisa, pero
se le humedecieron los ojos.
¿Habría
notado su hijo que tenía miedo? Luis estaba sentado en unos de los
primeros bancos, junto a su madre, y permanecía impasible. Doña
Dolores lloraba.
El fiscal pidió algunas penas de muerte, dos o tres cadenas
perpetuas y varias condenas a doce años. Fue don Luis de estos
últimos, los más afortunados; les salió lo que el fiscal había
pedido: doce años. Que gracias a la redención de penas por el
trabajo, se quedaron en muchos menos.
Doña Dolores:
(…)
En los años que don Luis pasó en la cárcel, quizá como amoroso
homenaje, como recuerdo a la época en que estuvo en las Bodegas,
doña Dolores empezó a beber demasiado anís. Solía abusar un poco
las tardes en que se encontraba sola con su nieto como único
testigo. Cuando pasaba de la segunda palomita sentía un alegre
olvido, un abandono feliz, reía a carcajadas y bailoteaba por la
habitación, pero con el paso de los años esta sensación dichosa
empezó a durar poco; le sobrevenían en seguida ataques de furia, y
antes de la vomitona, vociferaba, derribaba las sillas, se golpeaba
la cabeza contra las paredes. Le entró un temblor en las manos y
tuvo que dejar de coser para las tiendas. No hubo más remedio que
internarla. Salió al poco tiempo muy recuperada. Sólo tomaba una
copita de vez en cuando, si no la
veían.
El
día en que, de neumonía, murió don Luis, su hijo se fue a la
cocina, al sitio donde doña Dolores escondía la botella de anís, y
le preparó una palomita. Doña Dolores, deshecha en lágrimas, tiró
el vaso de un manotazo: ¡Quita eso; ahora tengo que llorar!
Tras la muerte de don Luis – Luisito ya se había casado – doña
Dolores se encontró completamente sola. Con el nieto. Habló con
doña Antonia, la antigua vecina, de irse a vivir con ella. No quería
estorbar a Luisito y a su mujer.
Luis:
(…)
Mientras su padre estuvo en la cárcel, él sirvió a la Patria. Pudo
compaginar el servicio militar con el trabajo en la oficina, y así
conservó el puesto. Ya no era el chico de los recados, era un
empleado bastante apreciado por su jefes, que cariñosamente le
llamaban el rojete.
(…) Su afición
a la literatura, su costumbre de escribir poesías a todas las niñas
que les gustaban, se quedó en una veleidad de adolescencia (…)
Se consagró por entero a la oficina, prescindió de todo lo que no
fuera el trabajo y una diversión moderada. Recibió su recompensa:
sus jefes le enviaron con
más sueldo
a la
sucursal que
habían abierto
en Barcelona
para
ocuparse del algodón. Allí volvió a enamorarse, esta vez de una
chica de su clase pero de familia más acomodada, y se casó.
Manolita:
No tuvo mucha suerte Manolita en su oficio. No llegó en aquellos
tiempos a ser una actriz prestigiosa. Pero los pequeños problemas
del mundillo teatral llegaban a apasionarla y nunca perdió la
esperanza de que el próximo contrato, el próximo papel, habían de
mejorar su destino.
Se resistió a
bautizar al niño. Le insistieron mucho. Si no creía en esas cosas,
¿qué
más le daba? Tropezaría con inconvenientes cuando tuviera que
mandar al niño al colegio. Consintió en bautizarle, pero no antes
de que don Luis saliera de la
cárcel.
(…)
Manolita vivía con otro cómico. Un día, como se decía entre la
gente del teatro, juntaron los equipajes. No era un buen
actor, pero sí guapo y con buena figura; iba para galán y no pudo
serlo porque engordó. También fue mala suerte, con lo difícil que
era en aquellos años. Era una excelente persona, buen amante, pero
jugador. De vez en cuando llegaba una buena racha y los dos lo
celebraban comiendo mejor. (…) Giraba Manolita a Madrid para que
durante unos días también su madre y Pepito comieran más. Otras
veces la racha era mala. Entonces eran aquellos los que se quedaban a
media ración, porque el escaso giro semanal nunca podía faltar.
Pepito:
Pepito
es hijo de José Fernández, capitán del Ejército de la República,
muerto en la sierra, y de Manolita, actriz. Es nieto de don Luis,
empleado, y de doña Dolores, mujer de su casa. Aún no tenía dos
años cuando terminó la Guerra Civil. (…) Costó grandes esfuerzos
y sacrificios alimentarle, vestirle, educarle, sacarle adelante. Como
su madre andaba casi siempre por provincias y no podía llevarle con
ella, se crió con sus abuelos. Su tío Luis paraba poco en casa y
luego se casó.
Pepito
fue al colegio, leyó Flechas y Pelayos y Roberto Alcázar
y Pedrín; iba al cine del barrio a ver las toleradas. Leyó
después las novelas de aventuras que su tío dejó en casa. Algunas
eran del abuelo. Heredó esa afición o manía, por la lectura.
Ante
sus ojos, en aquellos años de máxima lucidez, pasaba la vida de su
familia. Y la de sus amigos y vecinos. Y la de España.
Le
esperaban la persecución, la clandestinidad, el exilio, las
torturas, la prisión. Había sido testigo y eligió la peor
parte.
Fernando Fernán-Gómez. ¿Qué
fue de aquella gente? Tiempo
de Historia, 92- 93,pp.116-122
Activitats
Si haguéssim de comparar el
fragment que hem llegit de Las
bicicletas son para el verano amb
la seva escena corresponent de la pel·lícula, què ressaltaríeu?
Per què el guionista de la pel·lícula ha volgut situar aquesta
conversa entre els dos joves en mig d’una fira de llibres i no a
casa de la Manolita, tal com assenyala l’obra
teatral?
La seqüència cinematogràfica
del diàleg entre els dos joves està resolta amb vuit plans (pla
general, pla mig, primers plans..). Al teatre, en canvi, l’espectador
observa l’escena des d’un sol punt de vista, el que li marca la
situació de la seva butaca. Quins avantatges i quins inconvenients
veieu en el teatre i en el cinema a l’hora d’explicar una
història?
Per què en un text teatral
ens trobem, en ocasions, unes indicacions entre parèntesi anomenades
acotacions.
Quina utilitat tenen? Creieu que també apareixen en els guions
cinematogràfics?
Machado va viure l’esclat de
la guerra i els primers mesos de la conflagració a Madrid. Quins
aspectes de la vida del poeta, durant aquells dies, s’assemblen a
la dels personatges de Las
bicicletas son para el
verano?
Què era la quinta
columna? Quins
personatges de Las
bicicletas son para el verano en
podrien formar part?
Investigueu què en fou de
Machado durant la guerra i, especialment, al final. Qui era García
Lorca? Per què fou
assassinat?
Sobre el text, ¿Qué
fue de aquella gente?,
què representa el que es diu de la vida d’en
Pepito?
Escriviu vosaltres un text on
recreeu altres històries diferents dels personatges.
S4B
Preparar les presentacions pendents del T6 (començaran el primer dia
després de classe). Del tema 7, Fer exercicis (claus per estudiar)
de les pàgines 137,139,140,142 i l'exercici 13 (interpreta el mapa)
de la pàg.143.
S4C
FILM
“Feliz
Navidad” (Joyeux Noël, Christian Carion, 2005), sobre la
treva a les trinxeres durant el Nadal de 1914.
|
1.
Fitxa
tècnica
Títol
original:
Any:
País:
Guió
i direcció:
Música:
Premis:
Actors:
|
2.
Feu un resum de l’argument.
3.
Preguntes sobre l’argument:
a/
Creus que els joves tenien ganes d’anar a la guerra?
b/
Com és el front? Com viuen els soldats?
c/
Com és la guerra de trinxeres?
d/
Gràcies a què comencen a confraternitzar el soldats la nit de
Nadal?
e/
Per què creus que fan una missa conjunta?
f/
A què es dediquen el dia de Nadal?
g/
A quin esport juguen els soldats?
h/
Raona el que diu el tinent francès: “em trobe més a prop dels
soldats alemanys que dels francesos grossos que diuen que hem de
matar-los i que estan davant d’un pollastre rostit”.
i/
Quina és la visió dels comandaments militars davant aquests fets?
j/
Per què diu el general francès que no entén aquesta guerra? De
quina especialitat militar és?
k/
Com actua el bisbe davant el capellà escocès? Què diu el bisbe als
soldats? Què creus que pensa el capellà quan escolta al bisbe?
l/
T’ha agradat la pel·lícula? Què és el que més t’ha impactat?
FILM
B/ Senderos
de gloria (Paths
of Glory,
Stanley Kubrick, 1957).
1.
Fitxa tècnica:
Títol
original:
Director:
Any:
País:
Fotografia: Música: Repartiment: |
2.
Feu un resum de l’argument.
3.
“Senderos
de gloria” és
la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un episodi real
de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest conflicte?
Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a
partir del període conegut com "la guerra de trinxeres",
moment en què està ambientat el film.
4.
“Senderos
de gloria” es
constitueix en una crítica brutal a la lògica implacable de la
jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i analitza el
funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que
defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que
decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de covardia és
just? Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden
tenir lloc en l'actualitat?
5.
L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que
només pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles,
contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els
soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del
conflicte. Enumera i comenta les diferències més importants que
s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els
resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisió de la
societat en classes socials riques i poderoses i pobres i
desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i
dirigits? Per què?
6.
Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va
afirmar: "El
soldat és un personatge interessant perquè totes les circumstàncies
que l'envolten tenen una mena de càrrega d’histèria. Malgrat tot
el seu horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una
de les poques situacions en les que encara queden homes que defensen
allò que consideren els seus principis".
Valora aquest comentari en relació amb l'actitud que el Coronel Dax
(Kirk Douglas) manté al llarg de la pel·lícula.
7.
Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final,
arribes a alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o
pessimista?, la lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?
BIB HITÒRIA MÓN
CONTEMPORANI
THE SPIRIT OF’45 (EL
ESPÍRITU DEL 45)
(Malgrat
que el documental no és cap meravella, es fa una mica pesat, la
temàtica i els documents a treballar estan de plena actualitat. )
FITXA DE LA PEL·LÍCULA
Títol original: The
Spirit of '45
Direcció: Ken Loach Guió: Ken Loach
Producció: Kate Ogborn, Rebecca O'Brien i Lissa Marie Russo Música:
George Fenton
Muntatge: Jonathan Morris País: Regne Unit (2013) Durada: 94 min.
Gènere: Documental històric Productora: Sixteen Films, Fly Film
Web: www.elespiritudel45.es
Distribuidora: Vertigo Films
PANTALLA D’ACTIVITATS
- Redacteu una sinopsi del documental.
- Què creieu que era l’Esperit del 45?
- Completeu aquest quadre sobre alguns dels testimonis del documental
-
Julian Tudor HartSam WattsRay DavisProfessor Harry KeenJames MeadwayDena MurphyProfessió
Postura sobrel’Esperit del 45
Frase que us hagi interessat
- En quina situació va quedar el Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial?
- Quina fou la situació de la societat britànica durant els anys 30 del segle passat? Quina crisi havia fet augmentar de manera insuportable la pobresa?
- Valoreu el que diu Sam Watts: Teníem l’imperi més gran del món i vivíem en el pitjor barri d’Europa.
- Quines eren les cinc calamitats del Regne Unit després de la guerra?
- Tot és possible si actuem col·lectivament. Què té a veure aquesta ensenyança de la guerra contra els nazis, enmig de la postguerra?
- Resumiu el que deia el Manifest del Partit Laborista.
- Després de veure The Spirit of '45 per què creieu que el líder de la victòria a la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill, va perdre les eleccions del 1945 davant el laborista Clement Attlee?
- Què vol dir propietat comuna dels mitjans de producció, distribució i intercanvi?
- En què va consistir el Servei Nacional de Salut britànic? Com era la sanitat abans de que existís el Servei Nacional de Salut?
- Què vol dir nacionalitzar? Per què en els anys posteriors al 1945 es van nacionalitzar, al Regne Unit, l’aigua, el gas, l’electricitat, els ferrocarrils o les mines? Què vol dir monopoli natural?
- Qui era Aneurin Bevan? Per què és recordat per alguns dels testimonis? 15.Què va suposar l’arribada de Margaret Thatcher al govern britànic? Com
es va caracteritzar el
seu mandat?
- Quins efectes va tenir l’onada de privatitzacions de l’era Thatcher?
- En el documental es diu que, mitjançant Thatcher, les idees de Milton Friedman i l’Escola de Xicago es van imposar a les de Keynes. Què defensaven aquestes dos economistes?
- Al final de The Spirit of '45, un entrevistat critica el sistema capitalista i diu: Si hi ha una necessitat que no comporti cap benefici, la necessitat es queda sense cobrir. Què vol dir?
LLENGUATGE I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS
1. Bona part del documental
està elaborat amb imatges d’arxiu. Què són les imatges
d’arxiu?
2. Algunes de les imatges
d’arxiu estan extretes de noticiaris de l’època. Investigueu
quin noticiari es projectava habitualment en els cinemes espanyols
d’aquella època, anys 40. Quin significat polític tenia en
aquella Espanya?
3. Com interpreteu que les
entrevistes amb els testimonis, que es van realitzar en el 2013,
també apareguin en blanc i negre? Al final de la pel·lícula, però,
concretament al minut 91, veiem les imatges en color. Què pretenia
Ken Loach, el director, amb aquest recurs
final?
4. Opineu sobre les cançons
que conformen la banda sonora. Què us han semblat? Us han agradat?
Per què el director ha escollit aquesta música?
TRÀVELING DE LECTURES
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR AL REGNE UNIT
En 1945, la economía
británica estaba arruinada. Una quinta parte del volumen del stock
de capital de 1938 había sido destruido. Aunque este hecho no era
específico de la economía británica, la situación exterior, en
cambio, no tiene paralelo: al final de la guerra, el Reino Unido es
el primer deudor mundial con más 3000 millones de libras esterlinas
de deuda. El imperativo era, entonces, encontrar los medios para
financiar la reconstrucción del país. En este sentido, fue el plan
Marshall el que, a partir de 1948, hizo posible la viabilidad de la
economía británica: el Reino Unido obtendría un total de 3200
millones de dólares.
Llegados al gobierno en
julio de 1945, los laboristas no prometieron a sus electores triunfos
inmediatos. El gobierno dirigido por Clement Attlee inició la
reconstrucción industrial, el pleno empleo y la revolución social
desde el Estado, pero apelando al sacrificio y utilizando la
intervención masiva del Estado en la vida económica a través,
especialmente, de un vasto programa de nacionalizaciones.
Las
reformas
sociales
se
multiplicaron.
El
servicio
nacional
de sanidad (Nacional Healt
Service) fue aplicado desde 1948 – aunque había sido votado en
1946 – y aseguraba a los ciudadanos la gratuidad de la mayor parte
de las prestaciones y cuidados médicos y era, de hecho, una
verdadera y efectiva seguridad social –“from womb to tomb” –
se dijo entonces. La reforma del National Insurance Act, en 1946, y
la puesta en marcha del National Assistance Act, en 1948,
garantizaban la protección y la seguridad sociales en relación a la
vivienda familiar y al desempleo de una forma que, hasta años más
tarde, ningún otro país occidental conseguiría tener. Por otra
parte, el programa de extensión del sector público estuvo terminado
en 1949: el Banco de Inglaterra, la minería del carbón, el gas, la
electricidad, la siderurgia y los transportes terrestres son
nacionalizados y convierten al Estado en el primer empresario del
país. Además el sistema de redistribución da sus frutos: según
una encuesta social llevada a cabo por el poder público en 1950, la
proporción de población activa situada por debajo del nivel de
pobreza había pasado del 31 % en 1936, al 3% en
1950.
Así, la construcción del
Welfare State era un hecho, estando en disposición de erigirse en
garante del consenso político al tiempo que los primeros resultados
económicos eran prometedores: la inflación se mantuvo por debajo
del 3 % hasta 1950, gracias a las restricciones de la demanda
interior y, sobre todo, al funcionamiento tripartito – gobierno,
empresarios, sindicatos – de las negociaciones salariales, ya que
las Trade Unions aceptaban la limitación de los salarios.
ARACIL, R., OLIVER, J.,
SEGURA, A. (1995) El
mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días.
Barcelona: Universitat de Barcelona. P. 196- 197.
Activitats
Expliqueu què fou i què
volia aconseguir el Pla
Marshall.
Quines postura política té
el Partit Laborista
britànic?
Esbrineu el significat dels
següents conceptes: Stock
de
capital; from
womb to
tomb; Welfare
State; inflació i
Trade
Unions.
Quins beneficis per a la
població del Regne Unit va comportar el reforçament de l’estat i
la nacionalització de la riquesa del
país?
EL TRIOMF DE THATCHER
Quan va arribar al poder,
al començament de maig del 1979, Margaret Thatcher ja havia fet una
cara nova al seu partit, el conservador, i ara es disposava a fer el
mateix al seu país i potser al món. Thatcher liderava els tories
des que el 1975 va desbancar Edward Heath, el qual un any abans havia
perdut el poder, incapaç de limitar el poder dels sindicats. Tampoc
el laborista James Callaghan, el nou primer ministre, no se’n
sortia. L’hivern del 1979 va ser batejat, tot citant Shakespeare,
com el del “descontentament”. El catedràtic d’economia Pedro
Schwartz, que llavors vivia a Londres, recorda el
panorama:
“Había huelga de
comercio, de transportes públicos, de mineros, de basureros; llegó
a no haber luz tres días por semana... Era una situación
equiparable a la de un país en derrota bèl·lica.”
Molts britànics començaven
a perdre la paciència i van confiar en la promesa de mà dura amb
què Margaret Thatcher es va presentar en les eleccions del maig de
1979. Nascuda el 1925, filla d’un botiguer metodista i d’una
cosidora. Thatcher presumia de no tenir la mala consciència de
classe de molts dels seus companys de partit, pertanyents a
l’aristocràcia o a la gran burgesia. I efectivament, va actuar
sense manies. Els canvis a les lleis laborals van revoltar els
sindicats, i els miners, que havien fet caure els tres últims
governs, li van plantar cara. Thatcher estava preparada per resistir
i va guanyar aquella guerra com després va guanyar la de les
Falkland o Malvines contra l’exèrcit argentí. En economia, els
primers resultats no eren pas brillants, però ella no va
canviar
la recepta neoliberal.
“La lucha contra la
inflación, a base de reduir el gasto público y de privatitzar
empresas, parecía entonces un crimen. Para muchos se trataba de
arrancar las empreses de las manos de la sociedad y ponerlas en las
garras de capitalistas sin otro interès que el suyo propio” (Pedro
Schwartz).
Des del 1980 Thatcher ja no
estava sola, perquè Ronald Reagan, el president dels Estats Units,
compartia la seva fe gairebé religiosa en el mercat. Ells van fer
recular, per primer cop des dels anys trenta, l’estat del benestar
inspirat pel baró Keynes i instaurat per Franklin D. Roosevelt.
Contra allò que consideraven un monstre omnívor, els neoliberals
volien més mercat, més empresa privada, més iniciativa individual.
Però alhora predicaven valors tradicionals com l’esforç, el
coratge, la pàtria, Déu, en declivi des de la revolució cultural
dels anys seixanta. El comunisme –deia Thatcher− s’aprofita de
la falta de creences de les societats occidentals per a inocular el
seu
missatge.
La caiguda del Mur de
Berlín va ser –segons declaració pròpia− el millor dia de la
vida de Margaret Thatcher, però li va dur una cua indesitjada: la
unificació d’Alemanya. La por d’una Europa dominada pels
alemanys i gestionada pels buròcrates de Brussel·les semblava
obserdir-la; no tothom dins el seu partit ho veia igual. A més, els
seus companys començaven a estar farts del seu estil despòtic, dels
seus renys, d’aquell to que delatava que se sentia envoltada
d’estúpids. Les ganivetades a les bambalines del poder, els
sentiment d’haver estat traïda pels seus, la van dur a dimitir al
novembre del 1990.
BELTRÁN, A. (2000) 100
notícies d’un segle. Barcelona:
Pòrtic. P. 170-171 Activitats
Què són els tories
britànics? Quina
ideologia
tenen?
Per què creieu que Margaret
Thatcher va privatitzar empreses de l’estat? A qui va beneficiar
aquest
fet?
Investigueu la política
econòmica plantejada per Keynes i posada en pràctica pel president
nord-americà, Roosevelt. Per què les idees de Thatcher eren
contràries a les de
Keynes?
Per
què
Thatcher
tenia
reticències
contra
els
alemanys?
Què
vol
dir
buròcrates de Brusel·les?
LA DEMOLICIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR
A
continuació proposem la lectura d’un fragment de l’entrevista
que feia La Vanguardia a l’historiador Josep Fontana
(Barcelona, 1931) i on analitzava les agressions actuals a l’estat
del benestar.
Els historiadors, demà, com explicaran el que passa avui?
Assistim a la demolició de l’estat del benestar que es va començar
a erigir a Europa per evitar l’avanç del comunisme.
Per què va avançar amb el comunisme?
Perquè
el poder només va acceptar fer aquestes cessions socials com a
vacuna contra el contagi del comunisme a tot
Occident.
Ens van donar pensions i hospitals per evitar que ens féssim tots comunistes?
I
per això aquestes concessions només van durar fins als 70. Llavors
comença a ser evident el fracàs comunista i que la guerra freda era
una farsa. En realitat, ni l’OTAN ni el Pacte de Varsòvia no
volien envair-se l’un a l’altre. Només ho feien veure per
mantenir la unitat dels estats dins de cada bloc.
Thatcher comença a desmuntar sindicats i pensions abans dels 80.
I la reacció ultraliberal avança fins als 90 i s’imposa i
accelera després de la caiguda del Mur, que allibera els països
emergents dels blocs. Llavors comencen a competir amb Occident amb
salaris baixos.
Nosaltres podem competir amb innovació i no només abaixant els sous.
Però
el que interessa al poder és abaixar sous i prestacions socials
per augmentar i concentrar els seus enormes beneficis. Miri
l’estadística de concentració de riquesa i sabrà per què els
que manen de debò estan encantats amb la
recessió.
L’u per cent cada vegada més ric?
El mateix que ara creu que pot arribar al treball total: la divisió
social del treball a la manera de les plantacions
esclavistes.
Però si hi ha massa desigualtat, el sistema es col·lapsa: Stiglitz ho demostra.
Això
no està demostrat. Perquè en aquests moments en què la desigualtat
ha augmentat als EUA també s’ha incrementat la productivitat.
Comprovi-ho.
Sense la formació i complicitat de l’empleat una empresa avui no funciona.
Per
això estan esclatant les relacions de producció al si de les
empreses. I per això, en comptes de les plantilles d’abans cada
vegada externalitzen més tasques. I hi ha més autònoms: els
convenis són paper mullat. La formació i complicitat de l’empleat
així s’obté per un salari més baix.
Els llocs de treball exigeixen formació.
Al contrari. Les noves tecnologies han estat pensades per substituir
precisament els tècnics especialitzats, que cobren sous alts. Se’ns
vol fer creure que la tecnologia només reemplaça les pitjors feines
i sous. Però és a l’inrevés, redueix
sous.
Però l’estadística encara mostra que com més bona educació més bon sou.
Miri bé l’estadística i veurà també que els fast food dels
EUA s’estan omplint d’empleats amb molts títols.
Espanya va ser different, però també va construir el seu Estat del benestar.
Aquí
Franco amb mà dura ens mantenia tots a ratlla per quatre duros. I
per tant, amb prou feines va construir un Estat de benestar. I el que
es va començar a erigir després de la dictadura ja l’estan
desmuntant ara amb aquesta tremenda
recessió.
I Catalunya?
Té
històricament una xarxa associativa i una societat civil més madura
i vigorosa, però aquí l’estan desmuntant igual. L’auge de
l’independentisme és precisament la reacció d’una societat més
cohesionada contra el desmantellament del seu benestar.
Lluís Amiguet “La
tecnologia reemplaça els salaris alts, no els baixos” La
Contra de La
Vanguardia.
12-10-2013.
Activitats
A què atribueix el professor
Fontana la construcció de l’estat del benestar? I la seva
destrucció?
Què fou la Guerra
Freda? Contrasteu
la versió que dóna el vostre llibre de text sobre aquest procés
històric i el que diu l’entrevistat. Què n’opineu?
Per què creieu que els
que manen estan
encantats amb la recessió econòmica?
Investigueu sobre les mesures
socials del
franquisme.
Opineu sobre la interpretació
que el professor Fontana realitza sobre l’expansió de
l’independentisme.
B2B GEOGRAFIA
Llegir i preparar el T11 i realitzar les activitats (comprova el que
has après) de les pàgines 237,239,241,243. Fer esquema-resum dels
punts 5 (La morfologia urbana ) i 6 (Les funcions urbanes).
B2B HISTÒRIA
PRIMER
ENVIAMENT DE TASQUES (1ª i 2ª
SETMANA)
1.
Llegir doc enviat pel Drive prepara l’avaluació, tema 8. El tema
explicat a l’aula estava casi acabat. En el document ha afegit la
teoria que mancava per donar. Ja podeu anar preparant l’examen del
tema ja que quan tornem a classe ho farem aviat.
2.
Llegir, subratllar i resumir les idees més importants del dossier
enviat pel Drive dels temes 10-11. La Segona República i la Guerra
Civil. També s’ha enviat un power del tema 2ª República i uns
exercicis del tema 2ª República que recolliré quan s’engeguen
les classes.
Si
no tornem a l’aula fins desprès de Setmana Santa us enviaré
exercicis, similars als de la República, del tema Guerra Civil
Espanyola.
SEGON ENVIAMENT DE TASQUES (3ª i 4ª SETMANA)
3. Ver VÍDEO. La
Guerra Civil (1936-1939),
en castellà, 22 minuts, un
bon resum.
https://youtu.be/pPjlOXSjgLs
4.
S’envia un bon resum de la Guerra Civil per les PAU per drive del
grup. Cal llegir-lo varies vegades perquè vagi quedant a la memòria.
5.
Fer tots els exercicis del tema de la Guerra Civil, enviats pel drive
del grup.
6. Voluntari però interessant. Veure el
DOCUMENTAL.
“Gernika,
el bombardeo
(2007)“, vídeo de 7 minuts molt bo
per l’aula
i documental complet de 56 minuts, 2007.
Gernika, el bombardeo
(resum 7 m) https://youtu.be/k-28ry7ajmY
Documental (57 min)
https://www.youtube.com/watch?v=05SjRebjkQE
7. Cal veure aquest
enllaç d’ Art propagandístic. Catàleg
de cartells de la Guerra Civil,
del Ministeri de Cultura, enllaç
http://pares.mcu.es/cartelesGC/AdminControlServlet?COP=6
8. Aviat enviaré la
part de prepara l’avaluació de la 2ª República i la Guerra
Civil.
Si
no tornem a l’aula desprès de Setmana Santa us enviaré el tema el
franquisme i la transició, exercicis relacionats amb el tema i
alguna lectura molt interessant.
Recordeu
que m’heu de donar els exercicis del tema 8 quan retornem a la vida
escolar.
Inmaculada
Sánchez
B2B HISTÒRIA ART
Fer
les fitxes (màx. 1 pàg.) de les obres d'art corresponents a
l'escultura del s.XX.
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/materies/historia_art/Llistat-obres-historia-de-lart.pdf
Practica fent exàmens de les PAU d’Història de l’Art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada