TASQUES REPÀS2

S1A I S1B

Les activitats són per fer un dossier.

EGIPTE

Activitat 1. Acabar de preparar les presentacions orals sobre els déus egipcis (si algú va faltar n'ha de triar un) acompanyades d'un Power Point o una cartolina.

GRÈCIA

Activitat 2. Triar un dels següents conceptes, investigar-lo i fer-ne un esquema o resum per presentar (2 fulls): ilota, hoplita, petlasta, trirem, colonització grega o polis grega.

Activitat 3. Fes un esquema de cada una de les etapes de la Grècia Antiga: el període arcaic, el període clàssic i el període hel·lenístic. Els esquemes han d’incloure informació sobre com era la societat (classes socials), l’economia (de què vivien), la política i la guerra.

Activitat 4. Preparar presentacions sobre un déu grec amb un Power Point o una cartolina.

Podeu fer servir el llibre o materials com aquest:

http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/antiga_grecia.pdf

ROMA

Activitat 5. Feu un esquema o resum sobre la República Romana i un sobre l’Imperi Romà.

Activitat 6. Descriu els següents conceptes: August, legionari, província i romanització.

Activitat 7. Busca informació sobre una d’aquestes ciutats romanes: Baetulo, Iluro, Aeso, Ausa, Dertosa, Ilerda, Tarraco, Blandae o Gerunda.

S1C

Bon dia a tothom!

Teniu a les vostres mans les fotocòpies del tema Prehistòria donades a l’aula (paleolític, neolític i edat dels metalls). Aquestes fotocòpies són un bon resum del tema del llibre. S’han de llegir i subratllar tot allò que considereu important.

Seguidament llegiu el tema del llibre i feu tots els exercicis del llibre. (eix cronològic... i per finalitzar els exercicis del final de la lliçó).

Si les classes s’allarguen fins desprès de Setmana Santa heu de llegir-vos el tema següent: Les civilitzacions fluvials (Mesopotàmia i Egipte) i fer els exercicis del llibre. També heu de fer la següent graella resum del tema anterior.

GRAELLA RESUM: LA VIDA AL PALEOLÍTIC, NEOLÍTIC i EDAT DELS METALS

CARACTERÍSTIQUES	PALEOLÍTIC	NEOLÍTIC	EDAT dels METALS
Medi natural
Manera de viure
Hàbitat
Societat
Cultura i religió
Tecnologia
Art

Medi natural: clima...

Economia: obtenció i distribució dels bens i serveis.

Tecnologia: coneixements i habilitats per elaborar instruments.

Societat: grups socials, composició i característiques.

Política: poder, formes d’accés i organització.

Cultura i creences: creences i valors.

Art:manifestacions de les creences i valors.

Tan bon punt, tot segueixi amb la normalitat de sempre, ja farem el repàs de les dues lliçons a l’aula.

Quan tornem a l’aula ja passaré a revisar si heu fet totes les tasques a la llibreta / fulls.

Fins aviat!

Inmaculada.

S2A I S2B

Les activitats són per fer un dossier.

LA CIUTAT MEDIEVAL

Activitat 1. Acabar de veure El reyno de los cielos (2005) [https://pelisplus.me/pelicula/el-reino-de-los-cielos/] i respondre les següents qüestions amb ajuda del llibre:

• Quina mena de nobles europeus es dirigien a les croades?
• Com era la societat de Terra Santa? Hi havia una sola religió o cultura?
• Qui acaba controlant Jerusalem després de la guerra?
• Per què creus que els cristians i musulmans es disputaven Terra Santa?

Activitat 2. Fes un esquema o resum sobre la societat a les ciutats medievals i el funcionament dels gremis.

Activitat 3. Busca un mapa del barri Gòtic de Barcelona. Fes una llista de 10 noms de carrer que tinguin a veure amb el comerç o els oficis medievals. Explica a què es dedicava cada un.

Activitat 4. Calca el mapa de les principals rutes comercials de l'Edat Mitjana i situa-hi les principals àrees d'influència (Lliga Hanseàtica, genovesos, catalans i venecians).

ELS COMTATS CATALANS

Activitat 5. Respon:

• Quin era l’origen dels comtats catalans?

• Què era la Marca Hispànica?

• Quin comtat va acabar tenint el domini principal?

• Quina diferència hi ha entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova?

Activitat 6. Busca informació sobre un dels següents personatges: Abat Oliva, Guifré I el Pilós, Borrell II, Ermessenda de Carcassona o Ramon Berenguer IV.

Activitat 7. Calca un mapa dels comtats catalans amb les diferents fronteres amb Al Andalus i pinta’n els diferents comtats amb colors similars i la resta de territoris del voltant de colors diferents. Pots usar mapes com aquest:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Comtats_catalans_s._VIII-XII.svg/1200px-Comtats_catalans_s._VIII-XII.svg.png

LA CORONA D’ARAGÓ

Activitat 8. Fes un resum o esquema d’aquest tema amb el teu llibre o recursos com aquests:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0225093.xml

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/22/el-naixement-de-la-corona-d%E2%80%99arago/

https://sites.google.com/site/historiadelpoblevalencia/la-incorporacion-del-territorio-a-la-corona-de-aragon-1238-1348/la-consolidacin-y-expansin-del-terriorio/expansi-de-la-corona-darag-pel-mediterrani

Activitat 9. Descriu els següents conceptes: consolat de mar, almogàvers, carta de poblament, Diputació del General, Consell de Cent i Compromís de Casp.

Activitat 10. Busca informació sobre un d’aquests personatges: Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor, Cresques Abraam, Ramon Montaner, Ramon Llull, Joanot Martorell o Ausiàs March.

Activitat 11. Calca un mapa de l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó i pinta amb una gamma de colors les conquestes diferents. Pots agafar aquest de model: https://sites.google.com/site/segoviaandreasocials2nd/home/tem9--la-catalunya-mediaval

Activitat 13. Busca informació i fes un resum o esquema sobre qui eren els remences i què va ser la Guerra Civil Catalana.

S2C I S2D

EL REINO DE LOS CIELOS

Veure la pel·lícula per Internet i fer les activitats.

ACTIVITATS INICIALS: QÜESTIONS PRÈVIES DE COMPRENSIÓ GENERAL

1. Elaboreu una sinopsi (resum) del film
2. Que t’ha semblat la pel·lícula des del punt de vista de la trama i del llenguatge fílmic?
3. Explica quins aspectes de la trama i quins del llenguatge fílmic t’han cridat més l’atenció i cita alguna escena o episodi en concret per justificar la teva resposta.
4. Quin et sembla que és el tema central? Quins altres temes secundaris planteja?
5. Quins tipus de conflictes es plantegen?
6. A quin gènere pertany la pel·lícula? Explica per què.
7. Explica amb les teves paraules, l’argument de la pel·lícula i relaciona’l amb el context històric.
8. Quina visió de les croades transmet el film?.
9. Quins aspectes del món medieval queden reflectits al film?

ANÀLISI i COMENTARI DELS PERSONATGES

10. Analitza breument els personatges secundaris omplint aquesta taula.

PERSONATGE	QUI ÉS?	FUNCIÓ A LA TRAMA	ASPECTE FÍSIC	ADJECTIU
Sibylla
Tiberies
Reynald
Guy de Lusignan
Godofred d’Ibelin
Saladí

11. El personatge principal és, sense cap mena de dubte, el que interpreta l’actor Orlando Bloom: Balian d’ Ibelin. Analitza’l omplint aquesta taula:

QÜESTIONS	BALIAN D’IBELIN
Principals situacions que viu durant la pel·lícula.
Funció que desenvolupa a l’argument.
Actitud que mostra davant dels següents temes:	Guerra: Creença religiosa:
	Amor:
	Amistat:
	Mort:
Valors que mostra.
Característiques físiques i psíquiques.
L’adjectiu que el defineix. Explicant perquè.

ANÀLISI D’ALGUNS ASPECTES DEL CONTEXT HISTÒRIC

12. “El regne dels cels” explica moltes coses i ho fa dins d’un context històric concret: l’Edat Mitjana. La teva feina és documentar-te sobre algun dels aspectes que mostra el film i valorar com ens el presenta. Tria dos d’aquests aspectes:

• Defensant Jerusalem: fortaleses, mesures de seguretat i armament.
• Presència de la religió: la fe endreça, regula i organitza el dia a dia.
• Les croades: unes guerres de fe.
• Saladí: el personatge.

Fes una breu crònica històrica sobre el tema triat i valora com tracta el tema la pel·lícula. Per fer bé aquesta feina hauràs de:

• Buscar informació sobre el tema.
• Comparar aquesta informació amb com tracta el tema la pel·lícula.
• Fer-ne un comentari crític.

S3A

Resumir tots els punts del tema 5 + Fer exercicis de les pàgines 86 i 87.

S3B I S3C

Resumir/fer esquemes de tots els punts del tema 7 + ACTIVITATS FINALS (pàg. 192-193).

S4A

LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO

Veure la pel·lícula per Internet i fer les activitats.

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Títol original: Las bicicletas son para el verano

Direcció: Jaime Chávarri

Guió: Salvador Maldonado basat en l’obra teatral del mateix nom de Fernando Fernán-Gómez

Producció: Alfredo Matas per a Incine i Jet Films País: Espanya

Any: 1984

Durada: 100 minuts Música: Francisco Guerrero

Muntatge: José Luis Matesanz Fotografia: Miguel Ángel Trujillo

Intèrprets: Agustín González (Don Luis); Amparo Soler Leal (Doña Dolores); Gabino Diego (Luisito); Victoria Abril (Manolita); Alicia Hermida (Doña Antonia); Patricia Adriani (María); Doña María Luisa (Marisa Paredes); Julio (Carlos Tristancho); Aurora Redondo (Doña Marcela); Guillermo Marín (Don Simón); Emilio Gutiérrez Caba (Anselmo); Miguel Rellán (Basilio); Laura del Sol (Bailarina).

Activitats d’anàlisis del film

Elaboreu una sinopsi (resum) del film.

El caràcter autobiogràfic de l’obra determina que un dels personatges més aconseguits sigui el d’en Luisito. Al llarg del film, assistim a la seva evolució des de l’adolescència fins a una maduresa precipitada per les conseqüències de la guerra. Els seus problemes i inclinacions són els d’un noi de la seva edat: els seus estudis i la seva falta d’interès en algunes assignatures; les seves inquietuds culturals (el cinema, la literatura); les conversacions amb els seus amics; el despertar de la sexualitat; els projectes per a un futur que serà molt diferent al que s’imaginava. La seva visió infantil, ingènua i despreocupada de la vida se’ns presenta en la primera seqüència, mentre que en la darrera, en canvi, ja no és un nen el que parla sinó un noi molt preocupat pel futur del seu pare i de la seva família. Expliqueu com va canviant aquest personatge al llarg de la pel·lícula i quins factors acceleren aquests canvis. Feu el mateix amb el personatge de la seva germana, Manolita.

Què simbolitza la bicicleta i el mateix títol de l’obra? Quin valor simbòlic atribueix don Luis a l’estiu en l’última frase del film?

Quins són els primers efectes de la guerra en la vida quotidiana dels protagonistes?

Quines idees expressa Anselmo, l’anarquista? Per què parla malament dels comunistes? Quina classe de conflicte existia entre aquestes dues ideologies durant la Guerra Civil?

Què personifica el personatge de doña María Luisa? Expliqueu els seus trets fonamentals. Per què, durant els primers dies de la guerra, li destrossen les imatges religioses del seu taller?

La ràdio porta a terme una funció molt important en el film. La ràdio fou un gran mitja de comunicació i de propaganda durant la guerra. Què es transmet per ràdio? Per què en un moment determinat hi ha una pugna entre els personatges per sentir una o altre emissora? També a través de la ràdio sentim diversos himnes, identifiquem-los.

Per que acomiaden la criada? Us sembla correcta l’actitud de don Luis i de doña Dolores en aquest sentit?

Per què, durant la Guerra Civil, el bàndol franquista va bombardejar població civil?

Basilio és un personatge que durant la guerra té un càrrec important en la zona republicana, un càrrec relacionat amb les reserves d’aliments. Després, ja a l’Espanya franquista també té un càrrec, fins i tot mes important. Quin significat té aquest personatge? Per què no vol tornar-se a casar amb la Maria?

Quin significat té l’episodi de les llenties? Com valoreu la postura de don Luis?

De quina manera la guerra va trastocant la vida, el caràcter i els projectes dels personatges? Penseu que passa alguna cosa semblant en totes les guerres?

Al final de la pel·lícula, don Luis és acomiadat de la feina i diu que és possible que el detinguin. Per què? Què vol dir el mateix don Luis quan assegura textualment: No ha arribat la pau, ha arribat la victòria?

Un travelling per… Las bicicletas son para el verano

A continuació es presenta un fragment corresponent al Quadre IV de l’obra de Fernando Fernán-Gómez; un altre corresponent a la magnífica biografia de Antonio Machado escrita per Ian Gibson, Ligero de equipaje. La vida de Antonio Machado, on es fa referència a les vivències del poeta en el Madrid en guerra, la mateixa etapa reflectida a Las bicicletas son para el verano. Finalment, s’inclou el curiós text ¿Qué fue de aquella gente? on Fernán-Gómez imagina quin fou el futur dels seus personatges, ja en ple franquisme.

L’adaptació cinematogràfica d’una obra teatral

QUADRE IV

Comedor en casa de Doña Dolores

(Están MANOLITA Y JULIO.)

JULIO. Perdón, Manolita. El otro día no supe lo que decía. MANOLITA. Pues yo lo entendí muy bien.

JULIO. Bueno... Si lo piensas..., eso, al fin y al cabo, no quiere decir nada. MANOLITA. ¿Ah no?

JULIO. Quiere decir sólo que uno está enfadado. Y yo estaba enfadado. MANOLITA. Pues yo también lo estoy ahora.

JULIO. Manolita... Yo no tengo la culpa de lo que me pasa... De que me gustes, quiero decir... Es, a lo mejor, por vivir tan cerca...

MANOLITA. ¿Nada más que por eso?

JULIO. Quiero decir que si tú vivieras en otro barrio, muy lejos..., no te habría conocido... Y, entonces...,no me habría... enamorado de ti.

MANOLITA. Hombre, claro.

JULIO. Pero viviendo puerta con puerta... MANOLITA. Qué cosas dices.

JULIO. Sí, tonterías.. Pero es que yo no sé cómo hablar. MANOLITA. Pues no hables. Nadie te lo pide.

JULIO. A mí... no me importa que quieras ser artista... Lo he pensado. MANOLITA (Sarcástica) Ah, ¿me das permiso?

JULIO. Comprendo que tienes que vivir. Y el ser artista es un trabajo como otro cualquiera. Mi madre lo dice: lo que pasa en un teatro, igual puede pasar en una oficina.

MANOLITA. Dale las gracias.

JULIO. Tú eres más lista que yo. No sé por qué he venido a hablarte. MANOLITA. Porque tenías la obligación.

JULIO. Sí, ya lo sé. Yo lo que digo es que lo del otro día fue un pronto; y como tú me habías dado esperanzas...

MANOLITA. ¿Yo?

JULIO. Claro. MANOLITA. ¿Cuándo?

JULIO. Cuando lo de la carta. Me dijiste que la habías leído. MANOLITA. Sí

JULIO. Y no me pusiste mala cara. MANOLITA. La que tengo.

JULIO. Bueno, pues eso ya quiere decir algo. MANOLITA. ¿Ah, sí?

JULIO. Hombre... A mi me pareció. MANOLITA. Con poco te conformas.

JULIO. (En un repentino ataque de ira, propio de un tímido se exalta, vocifera.)

¡No! ¡No me conformo con eso! ¡Quiero hablar con tus padres! ¡Y pedir tu mano! ¡Y que nos casemos y que no tengas que trabajar!

MANOLITA. Cálmate, cálmate... No des voces, que están ahí mi madre y la chica...

JULIO. Perdóname, Manolita. Ya sabes que no sé expresarme. (A las voces entra MARÍA.)

MARÍA. ¿Pasa algo?

MANOLITA. (Disimula, discreta) No es que Julio me estaba contando un chiste.

Fernán-Gómez, F. (2004) Las bicicletas son para el verano. Barcelona: Vicens Vives. Págs. 46-47

Machado i la guerra

Hagamos una pequeña composición de lugar, ya que la información concreta acerca del poeta durante estos primeros meses de la guerra escasea. Machado sale poco de casa, de ello podemos tener la certidumbre. Lee ávidamente la prensa, comenta con sus hermanos lo que está ocurriendo, escucha la radio. Recibe visitas. La rutina de antes se ha roto del todo: ya no hay vida de tertulia. Madrid está en pie de guerra, no hay noticias de Manuel, van llegando rumores, y luego certidumbres, acerca de la atroz represión que están llevando a cabo los rebeldes en la zona que dominan, y nadie duda de lo que pasará en Madrid si entran los fascistas. Ahí está, además, la quinta columna: en la capital hay mucha gente desafecta al régimen y deseosa de que ganen los suyos cuanto antes. ¿Quién sabe lo que está pensando el vecino de al lado, la gente que vive arriba, enfrente? La ciudad alegre y abierta, famosa, según Machado, por su jovialidad, ya no es la misma. Cunden el miedo, la suspicacia. Nadie se fía de nadie. Y con cada semana que pasa va cobrando fuerza la represión ejercida en Madrid contra el enemigo interior, real o imaginado, no sólo por las fuerzas legales sino por elementos incontrolados y representantes de los distintos partidos de izquierdas. Aparecen cadáveres cada mañana en la Casa de Campo, se oyen tiros por la noche, se producen alborotos en las cárceles. No hay manera de saber, desde luego, cuánto

tiempo puede durar la lucha. Al principio parece imposible que la República, con los medios de que dispone, no vaya a poder reducir con rapidez a los sublevados. Pero el apoyo de Alemania e Italia a los generales insurrectos, eficaz desde el primer momento de la rebelión, ha convertido la lucha en mucho más que una guerra civil, y hace que la resolución de la contienda sea imprevisible. Todo es inseguridad, miedo... y propaganda. ¿Cómo enterarse de lo que está pasando, cómo vaticinar lo que pueda ocurrir?

Machado está seguro, de todas maneras, que su deber, ya que no puede disparar con un fusil, consiste en poner al servicio de la República su pluma y, si hace falta, perecer dignamente con el pueblo.

El 8 de septiembre la prensa madrileña confirma la noticia del fusilamiento de Federico García Lorca por los fascistas granadinos. Machado está profundamente dolorido e indignado.

Ian Gibson (2006). Ligero de equipaje. La vida de Antonio Machado.

Madrid: Aguilar. Pàgs. 541-542.

¿Qué fue de aquella gente?

Aquest text, ¿Qué fue de aquella gente? fou publicat per primer cop a la revista Tiempo de Historia, 92-93 (juliol-agost 1982), pp. 116-121, per Fernando Fernán-Gómez. La seva finalitat és la de respondre a preguntes que ens fem els espectadors o lectors que ens hem interessat (a vegades fins i tot apassionat) pels personatges d’una determinada obra, per què no ha seguit l’obra? Per què s’ha acabat tan aviat? Què els va passar a la vida a aquells personatges?

Don Luis:

Poco después de terminar la guerra, detuvieron a don Luis: permaneció escaso tiempo en el campo de concentración y pronto fue trasladado a la cárcel. Le juzgaron antes de concluir el año de la Victoria, en un juicio sumarísimo de urgencia. Les juzgaban de diez en diez, de veinte en veinte. A don Luis le tocó con algunos de los que habían constituido el Sindicato, con otro que se había incautado con él de las Bodegas, con dos periodistas, un obrero que había incendiado la iglesia de su pueblo con el cura dentro, uno que estuvo en una cheka…

En lo que escuchaba el informe del fiscal, crecían su perplejidad y su asombro. El fiscal era un joven capitán; parecía recitar una lección con un tono frío y un ritmo monocorde que desentonaban los duros dicterios: asaltantes, desalmados, horda inhumana, violadores de la propiedad, chacales, siervos del marxismo internacional…

Había absoluto silencio en el público asistente a la vista. Un silencio que duraría años.

Don Luis buscó a la mirada a su mujer y a su hijo, que debían de estar entre el público. Al verles, intentó forzar una sonrisa, pero se le humedecieron los ojos.

¿Habría notado su hijo que tenía miedo? Luis estaba sentado en unos de los primeros bancos, junto a su madre, y permanecía impasible. Doña Dolores lloraba.

El fiscal pidió algunas penas de muerte, dos o tres cadenas perpetuas y varias condenas a doce años. Fue don Luis de estos últimos, los más afortunados; les salió lo que el fiscal había pedido: doce años. Que gracias a la redención de penas por el trabajo, se quedaron en muchos menos.

Doña Dolores:

(…) En los años que don Luis pasó en la cárcel, quizá como amoroso homenaje, como recuerdo a la época en que estuvo en las Bodegas, doña Dolores empezó a beber demasiado anís. Solía abusar un poco las tardes en que se encontraba sola con su nieto como único testigo. Cuando pasaba de la segunda palomita sentía un alegre olvido, un abandono feliz, reía a carcajadas y bailoteaba por la habitación, pero con el paso de los años esta sensación dichosa empezó a durar poco; le sobrevenían en seguida ataques de furia, y antes de la vomitona, vociferaba, derribaba las sillas, se golpeaba la cabeza contra las paredes. Le entró un temblor en las manos y tuvo que dejar de coser para las tiendas. No hubo más remedio que internarla. Salió al poco tiempo muy recuperada. Sólo tomaba una copita de vez en cuando, si no la veían.

El día en que, de neumonía, murió don Luis, su hijo se fue a la cocina, al sitio donde doña Dolores escondía la botella de anís, y le preparó una palomita. Doña Dolores, deshecha en lágrimas, tiró el vaso de un manotazo: ¡Quita eso; ahora tengo que llorar!

Tras la muerte de don Luis – Luisito ya se había casado – doña Dolores se encontró completamente sola. Con el nieto. Habló con doña Antonia, la antigua vecina, de irse a vivir con ella. No quería estorbar a Luisito y a su mujer.

Luis:

(…) Mientras su padre estuvo en la cárcel, él sirvió a la Patria. Pudo compaginar el servicio militar con el trabajo en la oficina, y así conservó el puesto. Ya no era el chico de los recados, era un empleado bastante apreciado por su jefes, que cariñosamente le llamaban el rojete.

(…) Su afición a la literatura, su costumbre de escribir poesías a todas las niñas que les gustaban, se quedó en una veleidad de adolescencia (…)

Se consagró por entero a la oficina, prescindió de todo lo que no fuera el trabajo y una diversión moderada. Recibió su recompensa: sus jefes le enviaron con más sueldo a la sucursal que habían abierto en Barcelona para

ocuparse del algodón. Allí volvió a enamorarse, esta vez de una chica de su clase pero de familia más acomodada, y se casó.

Manolita:

No tuvo mucha suerte Manolita en su oficio. No llegó en aquellos tiempos a ser una actriz prestigiosa. Pero los pequeños problemas del mundillo teatral llegaban a apasionarla y nunca perdió la esperanza de que el próximo contrato, el próximo papel, habían de mejorar su destino.

Se resistió a bautizar al niño. Le insistieron mucho. Si no creía en esas cosas,

¿qué más le daba? Tropezaría con inconvenientes cuando tuviera que mandar al niño al colegio. Consintió en bautizarle, pero no antes de que don Luis saliera de la cárcel.

(…) Manolita vivía con otro cómico. Un día, como se decía entre la gente del teatro, juntaron los equipajes. No era un buen actor, pero sí guapo y con buena figura; iba para galán y no pudo serlo porque engordó. También fue mala suerte, con lo difícil que era en aquellos años. Era una excelente persona, buen amante, pero jugador. De vez en cuando llegaba una buena racha y los dos lo celebraban comiendo mejor. (…) Giraba Manolita a Madrid para que durante unos días también su madre y Pepito comieran más. Otras veces la racha era mala. Entonces eran aquellos los que se quedaban a media ración, porque el escaso giro semanal nunca podía faltar.

Pepito:

Pepito es hijo de José Fernández, capitán del Ejército de la República, muerto en la sierra, y de Manolita, actriz. Es nieto de don Luis, empleado, y de doña Dolores, mujer de su casa. Aún no tenía dos años cuando terminó la Guerra Civil. (…) Costó grandes esfuerzos y sacrificios alimentarle, vestirle, educarle, sacarle adelante. Como su madre andaba casi siempre por provincias y no podía llevarle con ella, se crió con sus abuelos. Su tío Luis paraba poco en casa y luego se casó.

Pepito fue al colegio, leyó Flechas y Pelayos y Roberto Alcázar y Pedrín; iba al cine del barrio a ver las toleradas. Leyó después las novelas de aventuras que su tío dejó en casa. Algunas eran del abuelo. Heredó esa afición o manía, por la lectura.

Ante sus ojos, en aquellos años de máxima lucidez, pasaba la vida de su familia. Y la de sus amigos y vecinos. Y la de España.

Le esperaban la persecución, la clandestinidad, el exilio, las torturas, la prisión. Había sido testigo y eligió la peor parte.

Fernando Fernán-Gómez. ¿Qué fue de aquella gente? Tiempo de Historia, 92- 93,pp.116-122

Activitats

Si haguéssim de comparar el fragment que hem llegit de Las bicicletas son para el verano amb la seva escena corresponent de la pel·lícula, què ressaltaríeu? Per què el guionista de la pel·lícula ha volgut situar aquesta conversa entre els dos joves en mig d’una fira de llibres i no a casa de la Manolita, tal com assenyala l’obra teatral?

La seqüència cinematogràfica del diàleg entre els dos joves està resolta amb vuit plans (pla general, pla mig, primers plans..). Al teatre, en canvi, l’espectador observa l’escena des d’un sol punt de vista, el que li marca la situació de la seva butaca. Quins avantatges i quins inconvenients veieu en el teatre i en el cinema a l’hora d’explicar una història?

Per què en un text teatral ens trobem, en ocasions, unes indicacions entre parèntesi anomenades acotacions. Quina utilitat tenen? Creieu que també apareixen en els guions cinematogràfics?

Machado va viure l’esclat de la guerra i els primers mesos de la conflagració a Madrid. Quins aspectes de la vida del poeta, durant aquells dies, s’assemblen a la dels personatges de Las bicicletas son para el verano?

Què era la quinta columna? Quins personatges de Las bicicletas son para el verano en podrien formar part?

Investigueu què en fou de Machado durant la guerra i, especialment, al final. Qui era García Lorca? Per què fou assassinat?

Sobre el text, ¿Qué fue de aquella gente?, què representa el que es diu de la vida d’en Pepito?

Escriviu vosaltres un text on recreeu altres històries diferents dels personatges.

S4B

Preparar les presentacions pendents del T6 (començaran el primer dia després de classe). Del tema 7, Fer exercicis (claus per estudiar) de les pàgines 137,139,140,142 i l'exercici 13 (interpreta el mapa) de la pàg.143.

S4C

FILM “Feliz Navidad” (Joyeux Noël, Christian Carion, 2005), sobre la treva a les trinxeres durant el Nadal de 1914.

1. Fitxa tècnica Títol original: Any: País: Guió i direcció: Música: Premis: Actors:

2. Feu un resum de l’argument.

3. Preguntes sobre l’argument:

a/ Creus que els joves tenien ganes d’anar a la guerra?

b/ Com és el front? Com viuen els soldats?

c/ Com és la guerra de trinxeres?

d/ Gràcies a què comencen a confraternitzar el soldats la nit de Nadal?

e/ Per què creus que fan una missa conjunta?

f/ A què es dediquen el dia de Nadal?

g/ A quin esport juguen els soldats?

h/ Raona el que diu el tinent francès: “em trobe més a prop dels soldats alemanys que dels francesos grossos que diuen que hem de matar-los i que estan davant d’un pollastre rostit”.

i/ Quina és la visió dels comandaments militars davant aquests fets?

j/ Per què diu el general francès que no entén aquesta guerra? De quina especialitat militar és?

k/ Com actua el bisbe davant el capellà escocès? Què diu el bisbe als soldats? Què creus que pensa el capellà quan escolta al bisbe?

l/ T’ha agradat la pel·lícula? Què és el que més t’ha impactat?

FILM B/ Senderos de gloria (Paths of Glory, Stanley Kubrick, 1957).

1. Fitxa tècnica: Títol original: Director:  Any: País: Fotografia: Música:  Repartiment:

2. Feu un resum de l’argument.

3. “Senderos de gloria” és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a partir del període conegut com "la guerra de trinxeres", moment en què està ambientat el film.

4. “Senderos de gloria” es constitueix en una crítica brutal a la lògica implacable de la jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i analitza el funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de covardia és just? Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden tenir lloc en l'actualitat?

5. L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que només pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte. Enumera i comenta les diferències més importants que s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisió de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i dirigits? Per què?

6. Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar: "El soldat és un personatge interessant perquè totes les circumstàncies que l'envolten tenen una mena de càrrega d’histèria. Malgrat tot el seu horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una de les poques situacions en les que encara queden homes que defensen allò que consideren els seus principis". Valora aquest comentari en relació amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) manté al llarg de la pel·lícula.

7. Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o pessimista?, la lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?

BIB HITÒRIA MÓN CONTEMPORANI

THE SPIRIT OF’45 (EL ESPÍRITU DEL 45)

  Veure el documental per Internet i fer les activitats.

(Malgrat que el documental no és cap meravella, es fa una mica pesat, la temàtica i els documents a treballar estan de plena actualitat. )

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Títol original: The Spirit of '45

Direcció: Ken Loach Guió: Ken Loach

Producció: Kate Ogborn, Rebecca O'Brien i Lissa Marie Russo Música: George Fenton

Muntatge: Jonathan Morris País: Regne Unit (2013) Durada: 94 min.

Gènere: Documental històric Productora: Sixteen Films, Fly Film Web: www.elespiritudel45.es

Distribuidora: Vertigo Films

PANTALLA D’ACTIVITATS

1. Redacteu una sinopsi del documental.
2. Què creieu que era l’Esperit del 45?
3. Completeu aquest quadre sobre alguns dels testimonis del documental

	Julian Tudor Hart	Sam Watts	Ray Davis	Professor Harry Keen	James Meadway	Dena Murphy
Professió
Postura sobre l’Esperit del 45
Frase que us hagi interessat

4. En quina situació va quedar el Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial?
5. Quina fou la situació de la societat britànica durant els anys 30 del segle passat? Quina crisi havia fet augmentar de manera insuportable la pobresa?
6. Valoreu el que diu Sam Watts: Teníem l’imperi més gran del món i vivíem en el pitjor barri d’Europa.
7. Quines eren les cinc calamitats del Regne Unit després de la guerra?
8. Tot és possible si actuem col·lectivament. Què té a veure aquesta ensenyança de la guerra contra els nazis, enmig de la postguerra?
9. Resumiu el que deia el Manifest del Partit Laborista.
10. Després de veure The Spirit of '45 per què creieu que el líder de la victòria a la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill, va perdre les eleccions del 1945 davant el laborista Clement Attlee?
11. Què vol dir propietat comuna dels mitjans de producció, distribució i intercanvi?
12. En què va consistir el Servei Nacional de Salut britànic? Com era la sanitat abans de que existís el Servei Nacional de Salut?
13. Què vol dir nacionalitzar? Per què en els anys posteriors al 1945 es van nacionalitzar, al Regne Unit, l’aigua, el gas, l’electricitat, els ferrocarrils o les mines? Què vol dir monopoli natural?
14. Qui era Aneurin Bevan? Per què és recordat per alguns dels testimonis? 15.Què va suposar l’arribada de Margaret Thatcher al govern britànic? Com

es va caracteritzar el seu mandat?

16. Quins efectes va tenir l’onada de privatitzacions de l’era Thatcher?
17. En el documental es diu que, mitjançant Thatcher, les idees de Milton Friedman i l’Escola de Xicago es van imposar a les de Keynes. Què defensaven aquestes dos economistes?
18. Al final de The Spirit of '45, un entrevistat critica el sistema capitalista i diu: Si hi ha una necessitat que no comporti cap benefici, la necessitat es queda sense cobrir. Què vol dir?

LLENGUATGE I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS

1. Bona part del documental està elaborat amb imatges d’arxiu. Què són les imatges d’arxiu?

2. Algunes de les imatges d’arxiu estan extretes de noticiaris de l’època. Investigueu quin noticiari es projectava habitualment en els cinemes espanyols d’aquella època, anys 40. Quin significat polític tenia en aquella Espanya?

3. Com interpreteu que les entrevistes amb els testimonis, que es van realitzar en el 2013, també apareguin en blanc i negre? Al final de la pel·lícula, però, concretament al minut 91, veiem les imatges en color. Què pretenia Ken Loach, el director, amb aquest recurs final?

4. Opineu sobre les cançons que conformen la banda sonora. Què us han semblat? Us han agradat? Per què el director ha escollit aquesta música?

TRÀVELING DE LECTURES

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR AL REGNE UNIT

En 1945, la economía británica estaba arruinada. Una quinta parte del volumen del stock de capital de 1938 había sido destruido. Aunque este hecho no era específico de la economía británica, la situación exterior, en cambio, no tiene paralelo: al final de la guerra, el Reino Unido es el primer deudor mundial con más 3000 millones de libras esterlinas de deuda. El imperativo era, entonces, encontrar los medios para financiar la reconstrucción del país. En este sentido, fue el plan Marshall el que, a partir de 1948, hizo posible la viabilidad de la economía británica: el Reino Unido obtendría un total de 3200 millones de dólares.

Llegados al gobierno en julio de 1945, los laboristas no prometieron a sus electores triunfos inmediatos. El gobierno dirigido por Clement Attlee inició la reconstrucción industrial, el pleno empleo y la revolución social desde el Estado, pero apelando al sacrificio y utilizando la intervención masiva del Estado en la vida económica a través, especialmente, de un vasto programa de nacionalizaciones. Las reformas sociales se multiplicaron. El servicio nacional

de sanidad (Nacional Healt Service) fue aplicado desde 1948 – aunque había sido votado en 1946 – y aseguraba a los ciudadanos la gratuidad de la mayor parte de las prestaciones y cuidados médicos y era, de hecho, una verdadera y efectiva seguridad social –“from womb to tomb” – se dijo entonces. La reforma del National Insurance Act, en 1946, y la puesta en marcha del National Assistance Act, en 1948, garantizaban la protección y la seguridad sociales en relación a la vivienda familiar y al desempleo de una forma que, hasta años más tarde, ningún otro país occidental conseguiría tener. Por otra parte, el programa de extensión del sector público estuvo terminado en 1949: el Banco de Inglaterra, la minería del carbón, el gas, la electricidad, la siderurgia y los transportes terrestres son nacionalizados y convierten al Estado en el primer empresario del país. Además el sistema de redistribución da sus frutos: según una encuesta social llevada a cabo por el poder público en 1950, la proporción de población activa situada por debajo del nivel de pobreza había pasado del 31 % en 1936, al 3% en 1950.

Así, la construcción del Welfare State era un hecho, estando en disposición de erigirse en garante del consenso político al tiempo que los primeros resultados económicos eran prometedores: la inflación se mantuvo por debajo del 3 % hasta 1950, gracias a las restricciones de la demanda interior y, sobre todo, al funcionamiento tripartito – gobierno, empresarios, sindicatos – de las negociaciones salariales, ya que las Trade Unions aceptaban la limitación de los salarios.

ARACIL, R., OLIVER, J., SEGURA, A. (1995) El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Universitat de Barcelona. P. 196- 197.

Activitats

Expliqueu què fou i què volia aconseguir el Pla Marshall.

Quines postura política té el Partit Laborista britànic?

Esbrineu el significat dels següents conceptes: Stock de capital; from womb to tomb; Welfare State; inflació i Trade Unions.

Quins beneficis per a la població del Regne Unit va comportar el reforçament de l’estat i la nacionalització de la riquesa del país?

EL TRIOMF DE THATCHER

Quan va arribar al poder, al començament de maig del 1979, Margaret Thatcher ja havia fet una cara nova al seu partit, el conservador, i ara es disposava a fer el mateix al seu país i potser al món. Thatcher liderava els tories des que el 1975 va desbancar Edward Heath, el qual un any abans havia perdut el poder, incapaç de limitar el poder dels sindicats. Tampoc el laborista James Callaghan, el nou primer ministre, no se’n sortia. L’hivern del 1979 va ser batejat, tot citant Shakespeare, com el del “descontentament”. El catedràtic d’economia Pedro Schwartz, que llavors vivia a Londres, recorda el panorama:

“Había huelga de comercio, de transportes públicos, de mineros, de basureros; llegó a no haber luz tres días por semana... Era una situación equiparable a la de un país en derrota bèl·lica.”

Molts britànics començaven a perdre la paciència i van confiar en la promesa de mà dura amb què Margaret Thatcher es va presentar en les eleccions del maig de 1979. Nascuda el 1925, filla d’un botiguer metodista i d’una cosidora. Thatcher presumia de no tenir la mala consciència de classe de molts dels seus companys de partit, pertanyents a l’aristocràcia o a la gran burgesia. I efectivament, va actuar sense manies. Els canvis a les lleis laborals van revoltar els sindicats, i els miners, que havien fet caure els tres últims governs, li van plantar cara. Thatcher estava preparada per resistir i va guanyar aquella guerra com després va guanyar la de les Falkland o Malvines contra l’exèrcit argentí. En economia, els primers resultats no eren pas brillants, però ella no va canviar la recepta neoliberal.

“La lucha contra la inflación, a base de reduir el gasto público y de privatitzar empresas, parecía entonces un crimen. Para muchos se trataba de arrancar las empreses de las manos de la sociedad y ponerlas en las garras de capitalistas sin otro interès que el suyo propio” (Pedro Schwartz).

Des del 1980 Thatcher ja no estava sola, perquè Ronald Reagan, el president dels Estats Units, compartia la seva fe gairebé religiosa en el mercat. Ells van fer recular, per primer cop des dels anys trenta, l’estat del benestar inspirat pel baró Keynes i instaurat per Franklin D. Roosevelt. Contra allò que consideraven un monstre omnívor, els neoliberals volien més mercat, més empresa privada, més iniciativa individual. Però alhora predicaven valors tradicionals com l’esforç, el coratge, la pàtria, Déu, en declivi des de la revolució cultural dels anys seixanta. El comunisme –deia Thatcher− s’aprofita de la falta de creences de les societats occidentals per a inocular el seu missatge.

La caiguda del Mur de Berlín va ser –segons declaració pròpia− el millor dia de la vida de Margaret Thatcher, però li va dur una cua indesitjada: la unificació d’Alemanya. La por d’una Europa dominada pels alemanys i gestionada pels buròcrates de Brussel·les semblava obserdir-la; no tothom dins el seu partit ho veia igual. A més, els seus companys començaven a estar farts del seu estil despòtic, dels seus renys, d’aquell to que delatava que se sentia envoltada d’estúpids. Les ganivetades a les bambalines del poder, els sentiment d’haver estat traïda pels seus, la van dur a dimitir al novembre del 1990.

BELTRÁN, A. (2000) 100 notícies d’un segle. Barcelona: Pòrtic. P. 170-171 Activitats

Què són els tories britànics? Quina ideologia tenen?

Per què creieu que Margaret Thatcher va privatitzar empreses de l’estat? A qui va beneficiar aquest fet?

Investigueu la política econòmica plantejada per Keynes i posada en pràctica pel president nord-americà, Roosevelt. Per què les idees de Thatcher eren contràries a les de Keynes?

Per què Thatcher tenia reticències contra els alemanys? Què vol dir

buròcrates de Brusel·les?

LA DEMOLICIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR

A continuació proposem la lectura d’un fragment de l’entrevista que feia La Vanguardia a l’historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) i on analitzava les agressions actuals a l’estat del benestar.

Els historiadors, demà, com explicaran el que passa avui?

Assistim a la demolició de l’estat del benestar que es va començar a erigir a Europa per evitar l’avanç del comunisme.

Per què va avançar amb el comunisme?

Perquè el poder només va acceptar fer aquestes cessions socials com a vacuna contra el contagi del comunisme a tot Occident.

Ens van donar pensions i hospitals per evitar que ens féssim tots comunistes?

I per això aquestes concessions només van durar fins als 70. Llavors comença a ser evident el fracàs comunista i que la guerra freda era una farsa. En realitat, ni l’OTAN ni el Pacte de Varsòvia no volien envair-se l’un a l’altre. Només ho feien veure per mantenir la unitat dels estats dins de cada bloc.

Thatcher comença a desmuntar sindicats i pensions abans dels 80.

I la reacció ultraliberal avança fins als 90 i s’imposa i accelera després de la caiguda del Mur, que allibera els països emergents dels blocs. Llavors comencen a competir amb Occident amb salaris baixos.

Nosaltres podem competir amb innovació i no només abaixant els sous.

Però el que interessa al poder és abaixar sous i prestacions socials per augmentar i concentrar els seus enormes beneficis. Miri l’estadística de concentració de riquesa i sabrà per què els que manen de debò estan encantats amb la recessió.

L’u per cent cada vegada més ric?

El mateix que ara creu que pot arribar al treball total: la divisió social del treball a la manera de les plantacions esclavistes.

Però si hi ha massa desigualtat, el sistema es col·lapsa: Stiglitz ho demostra.

Això no està demostrat. Perquè en aquests moments en què la desigualtat ha augmentat als EUA també s’ha incrementat la productivitat. Comprovi-ho.

Sense la formació i complicitat de l’empleat una empresa avui no funciona.

Per això estan esclatant les relacions de producció al si de les empreses. I per això, en comptes de les plantilles d’abans cada vegada externalitzen més tasques. I hi ha més autònoms: els convenis són paper mullat. La formació i complicitat de l’empleat així s’obté per un salari més baix.

Els llocs de treball exigeixen formació.

Al contrari. Les noves tecnologies han estat pensades per substituir precisament els tècnics especialitzats, que cobren sous alts. Se’ns vol fer creure que la tecnologia només reemplaça les pitjors feines i sous. Però és a l’inrevés, redueix sous.

Però l’estadística encara mostra que com més bona educació més bon sou.

Miri bé l’estadística i veurà també que els fast food dels EUA s’estan omplint d’empleats amb molts títols.

Espanya va ser different, però també va construir el seu Estat del benestar.

Aquí Franco amb mà dura ens mantenia tots a ratlla per quatre duros. I per tant, amb prou feines va construir un Estat de benestar. I el que es va començar a erigir després de la dictadura ja l’estan desmuntant ara amb aquesta tremenda recessió.

I Catalunya?

Té històricament una xarxa associativa i una societat civil més madura i vigorosa, però aquí l’estan desmuntant igual. L’auge de l’independentisme és precisament la reacció d’una societat més cohesionada contra el desmantellament del seu benestar.

Lluís Amiguet “La tecnologia reemplaça els salaris alts, no els baixos” La Contra de La Vanguardia. 12-10-2013.

Activitats

A què atribueix el professor Fontana la construcció de l’estat del benestar? I la seva destrucció?

Què fou la Guerra Freda? Contrasteu la versió que dóna el vostre llibre de text sobre aquest procés històric i el que diu l’entrevistat. Què n’opineu?

Per què creieu que els que manen estan encantats amb la recessió econòmica?

Investigueu sobre les mesures socials del franquisme.

Opineu sobre la interpretació que el professor Fontana realitza sobre l’expansió de l’independentisme.

B2B GEOGRAFIA

Llegir i preparar el T11 i realitzar les activitats (comprova el que has après) de les pàgines 237,239,241,243. Fer esquema-resum dels punts 5 (La morfologia urbana ) i 6 (Les funcions urbanes).

B2B HISTÒRIA

PRIMER ENVIAMENT DE TASQUES (1ª i 2ª 

SETMANA)

1. Llegir doc enviat pel Drive prepara l’avaluació, tema 8. El tema explicat a l’aula estava casi acabat. En el document ha afegit la teoria que mancava per donar. Ja podeu anar preparant l’examen del tema ja que quan tornem a classe ho farem aviat.

2. Llegir, subratllar i resumir les idees més importants del dossier enviat pel Drive dels temes 10-11. La Segona República i la Guerra Civil. També s’ha enviat un power del tema 2ª República i uns exercicis del tema 2ª República que recolliré quan s’engeguen les classes.

Si no tornem a l’aula fins desprès de Setmana Santa us enviaré exercicis, similars als de la República, del tema Guerra Civil Espanyola.

SEGON ENVIAMENT DE TASQUES (3ª i 4ª SETMANA)

3. Ver VÍDEO. La Guerra Civil (1936-1939), en castellà, 22 minuts, un bon resum.

https://youtu.be/pPjlOXSjgLs

4. S’envia un bon resum de la Guerra Civil per les PAU per drive del grup. Cal llegir-lo varies vegades perquè vagi quedant a la memòria.

5. Fer tots els exercicis del tema de la Guerra Civil, enviats pel drive del grup.

6. Voluntari però interessant. Veure el DOCUMENTAL. “Gernika, el bombardeo (2007)“, vídeo de 7 minuts molt bo per l’aula i documental complet de 56 minuts, 2007.

Gernika, el bombardeo (resum 7 m) https://youtu.be/k-28ry7ajmY

Documental (57 min)

https://www.youtube.com/watch?v=05SjRebjkQE

7. Cal veure aquest enllaç d’ Art propagandístic. Catàleg de cartells de la Guerra Civil, del Ministeri de Cultura, enllaç

http://pares.mcu.es/cartelesGC/AdminControlServlet?COP=6

8. Aviat enviaré la part de prepara l’avaluació de la 2ª República i la Guerra Civil.

Si no tornem a l’aula desprès de Setmana Santa us enviaré el tema el franquisme i la transició, exercicis relacionats amb el tema i alguna lectura molt interessant.

Recordeu que m’heu de donar els exercicis del tema 8 quan retornem a la vida escolar.

Inmaculada Sánchez

B2B HISTÒRIA ART

Fer les fitxes (màx. 1 pàg.) de les obres d'art corresponents a l'escultura del s.XX. http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/materies/historia_art/Llistat-obres-historia-de-lart.pdf

Practica fent exàmens de les PAU d’Història de l’Art.

http://universitats.gencat.cat/ca/pau/model_examens/