TASQUES RESPÀS
Socials S1A
Activitat 1. Acabar de
preparar les presentacions orals sobre els déus egipcis (si algú va
faltar n'ha de triar un) acompanyades d'un Power Point o una
cartolina.
Activitat
2. Triar un dels següents conceptes, investigar-lo i fer-ne un
esquema o resum per presentar (2 fulls): ilota, hoplita, petlasta,
trirem, colonització grega o polis grega.
Podeu fer servir el llibre o materials com aquest: http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/antiga_grecia.pdf
Podeu fer servir el llibre o materials com aquest: http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/antiga_grecia.pdf
Socials S1B
Activitat 1. Acabar de
preparar les presentacions orals sobre els déus egipcis (si algú va
faltar n'ha de triar un) acompanyades d'un Power Point o una
cartolina.
Activitat
2. Triar un dels següents conceptes, investigar-lo i fer-ne un
esquema o resum per presentar (2 fulls): ilota, hoplita, petlasta,
trirem, colonització grega o polis grega.
Podeu fer servir el llibre o materials com aquest: http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/antiga_grecia.pdf
Podeu fer servir el llibre o materials com aquest: http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/antiga_grecia.pdf
Socials S2A
Activitat
1. Acabar de veure El reyno de los cielos
(2005) [https://pelisplus.me/pelicula/el-reino-de-los-cielos/]
i respondre les següents qüestions amb ajuda del llibre:
- Quina mena de nobles europeus es dirigien a les croades?
- Com era la societat de Terra Santa? Hi havia una sola religió o cultura?
- Qui acaba controlant Jerusalem després de la guerra?
- Per què creus que els cristians i musulmans es disputaven Terra Santa?
Activitat 2. Fes un esquema o resum sobre la societat a les ciutats
medievals i el funcionament dels gremis.
Activitat 3. Busca un mapa del barri Gòtic de Barcelona. Fes una
llista de 10 noms de carrer que tinguin a veure amb el comerç o els
oficis medievals. Explica a què es dedicava cada un.
Socials S2B
Activitat
1. Acabar de veure El
reyno de los cielos
(2005) [https://pelisplus.me/pelicula/el-reino-de-los-cielos/]
i respondre les següents qüestions amb ajuda del llibre:
- Quina mena de nobles europeus es dirigien a les croades?
- Com era la societat de Terra Santa? Hi havia una sola religió o cultura?
- Qui acaba controlant Jerusalem després de la guerra?
- Per què creus que els cristians i musulmans es disputaven Terra Santa?
Activitat 2. Fes un esquema o resum sobre la societat a les ciutats
medievals i el funcionament dels gremis.
Activitat 3. Busca un mapa del barri Gòtic de Barcelona. Fes una
llista de 10 noms de carrer que tinguin a veure amb el comerç o els
oficis medievals. Explica a què es dedicava cada un.
Activitat 4. Calca el mapa de les principals rutes comercials de
l'Edat Mitjana i situa-hi les principals àrees d'influència (Lliga
Hanseàtica, genovesos, catalans i venecians).
SOCIALS S2C I S2D
CHINA BLUE
Veure el documental per Internet i fer les
activitats. Hi ha activitats que es poden fer sense veure el documental.
Fitxa de la
pel·lícula
Títol: China
Blue (2005). EUA Direcció: Micha X. Peled
Producció: Teddy
Bear Film de San Francisco en associació amb ITVS, en col·laboració amb la
Corporation for Public Broadcasting, la Sundance Documentary Fund i la NAATA
Fotografia: Micha X.
Peled Muntatge: Manuel Tsingaris So: Song Chen
Música: Miriam
Cutler Durada: 54 minuts
Versió original en
cantonès, anglès, mandarí i sichuan. Versió en català de Televisió de
Catalunya.
ACTIVITATS
1. Elaboreu una sinopsi
(resum) del film.
2. On se situa l’acció?
Situeu, a través d’un mapa, la ciutat de Shaxi, a prop de Canton, al sud de la Xina.
3. A què es dedica la
fàbrica Lifeng? Què ens diu una noia anomenada Jenny, que se’ns presenta com la
cap de vendes?
4. Com és la Jasmine
Lee? Quants anys té? D’on prové? Com és la seva família? A què es dedica? Per
què la Jasmine ha de deixar casa seva i marxar a treballar en una fàbrica? És
habitual tenir un segon fill o filla a la Xina? Per què creieu que la seva
germana. segons ens diu, ha pogut anar a l’institut i ella no?
5. De manera
paral·lela, el documental ens presenta al senyor Lam, el propietari de la
fàbrica Lifeng. A què es dedicava abans? Quina impressió teniu del senyor Lam
arran de les seves opinions sobre la nova
Xina?
6. En un moment del
film, observem la visita a la fàbrica d’una delegació comercial occidental.
Quin tracte reben aquests executius estrangers per part de l’empresa? Quins
comentaris fan dels treballadors xinesos? Feu-ne una valoració.
7. Les condicions de
vida i de treball dels treballadors com la Jasmine són conegudes als països
occidentals. La pressió de l’opinió pública occidental ha obligat les
multinacionals a enviar a inspectors a les fàbriques. Però, sembla, que es
tracta més de tranquil·litzar el consumidor dels països desenvolupats que no
pas de millorar les condicions de vida dels xinesos. En aquest sentit, comenteu
les declaracions de Liu Kaiming, de l’Institut d’Estudis Shenzhen; de Yang
Ching, exencarregada de fàbrica; de Chu Li An, operari de la fàbrica Jin Sah o
d’un sindicalista que, per raons de seguretat, amaga la seva identitat.
8. A la Xina,
sindicar-se i fer vaga és il·legal. Els sindicalistes poden acabar en un camp
de reeducació. La llibertat sindical és un dels drets principals de la
democràcia. Què caldria fer des d’Occident, més que fer enviar inspectors,
perquè es complís aquest dret?
9. Repasseu un dia de
la vida de la Jasmine: on viu, on dorm, a quina hora es lleva, quan i què
menja, com es renta ella i com renta la roba, quan guanya...
10. Comenteu aquestes
frases de la Jasmine:
-
Els clients que
porten aquests texans deuen ser alts i grassos.
-
Per no dormir-me mentre tallo
fils deixo volar la imaginació. M’invento històries.
-
Escriure és com
menjar caramels, és molt agradable.
-
Potser només és un
malson i quan desperti seré a casa o jugant amb
les amigues.
11. Parlem de xifres i
reflexioneu sobre el preu dels texans que compreu. Recordeu que el senyor Lam
ven a un client britànic els pantalons a 3,20 euros la peça, i per ell és un
bon negoci. El sou mensual de les obreres és de 50-60 euros quan hi ha força
comandes. Quan ens costen en una botiga del nostre país uns texans? Qui es deu
quedar la diferència?
12. Després d’acabar la
comanda de texans, les treballadores cobren, finalment, el sou. Per què la
Jasmine no es troba a la llista de les obreres que cobren?
13. La Jasmine escriu
una carta perquè la llegeixi la persona que compri els texans, perquè sàpiga,
diu ella, qui fa la roba que porten. Parla dels seus pares, del seu gat, dels estudis de la seva germana...
Escriviu-ne una vosaltres a manera de resposta.
14. ¿Quina significació
té que al final del documental, una altra noia, com al principi havia fet la
Jasmine, demana feina a la porta de la fàbrica?
La
notícia apareguda als mitjans en les darreres setmanes sobre la presència de
substàncies tòxiques en alguns productes fabricats a la Xina per la marca de
joguines Mattel i la seva pertinent retirada del mercat, ha aixecat algunes
veus que critiquen la falta de seguretat dels productes de baix cost fabricats
en aquest país. Però al darrera d'aquest fet puntual hi ha molt més que unes
(in?)ofensives joguines.
En
aquest cas, la preocupació per la salut dels nens i nenes del Nord ha eclipsat
una realitat deliberadament oblidada. Els treballadors i les treballadores de les fàbriques
productores d'aquestes joguines han estat en contacte amb les
mateixes
substàncies tòxiques presents als productes retirats amb escasses o nul·les
mesures de protecció.
La
Xina s'ha convertit en el centre productiu més important del planeta amb un
volum de mà d'obra exorbitant i uns preus sense cap competència. Tot això ha
permès que pràcticament totes les grans empreses de béns de consum tinguin
proveïdors al gegant asiàtic i aprofitin el baix cost de la mà d'obra, la falta
de regulació en matèria de seguretat laboral i la repressió cap als sindicats
lliures, per enriquir les seves arques.
Segons
les dades que les contraparts xineses de la Campanya Roba Neta han
proporcionat, al voltant d'un 40% dels 15 milions de treballadors i
treballadores de la indústria tèxtil xinesa pateixen unes condicions laborals
penoses i cobren sous per sota del mínim de subsistència. Moltes d'aquestes
persones intenten sortir del sector tèxtil per treballar en el sector de l'electrònica
on les condicions son igualment dolentes però els salaris són una mica més
alts.
El 80% de les
persones que treballen a la indústria tèxtil són dones menors de 25 anys. Fan
una mitjana de 150 hores extres mensuals, el 60% no tenen contracte escrit, el
90% no té cap mena de seguretat social, el 60% treballen els 7 dies de la
setmana i un 62% acumulen retards en les seves nòmines.
Recentment, un estudi de l'organització xinesa SACOM també ha evidenciat diverses irregularitats en
proveïdors xinesos de joguines per a la cadena transnacional de supermercats
Wal Mart (actualment
el
vuitè soci comercial més gran de la Xina). Segons l'estudi, Wal Mart ha fallat
contínuament en els seus intents de descobrir i aturar serioses violacions
laborals en les fàbriques dels seus proveïdors xinesos, tot i haver promès
canvis reals en el seu sistema de monitoreig.
Entrevistes
dutes a terme amb 82 treballadors i treballadores de cinc proveïdors de joguines
de Wal Mart a la província de Guangdong van treure a la llum pràctiques
laborals il·legals i gens ètiques, àmpliament esteses, i que havien sigut
prèviament passades per alt per auditors de Wal Mart. Entre aquestes s'hi
compten violacions d'horaris laborals i de salaris, condicions de treball
perilloses, allotjaments per a treballadors amb grans deficiències higièniques,
durs càstigs i elevades multes, acomiadaments il·legals, i moltes altres.
El
sector de les joguines és tan o més precari que el tèxtil. Ara que ens
preocupem per la seguretat dels productes que vénen de la Xina és un bon moment
per preocupar-nos de les treballadores que deixen la seva salut i la seva vida
a les fàbriques.
ONG Setem
14-9-08
Activitats
1. Quin aspecte posa de
relleu aquesta notícia que altres de similars no ho fan?
2. Investigueu sobre el
plantejament i les activitats de la campanya Roba Neta.
3. Per què la Xina s’ha
convertit en el centre productiu més important del planeta? Per què
pràcticament totes les grans empreses multinacionals de béns de consum tenen
proveïdors en aquest país.?
LA
RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES
Des
de fa anys, diverses fonts acadèmiques i observatoris internacionals ens
adverteixen que l’actual sistema de producció i intercanvi globalitzat es
fonamenta en unes pràctiques ambientals i socials que estan fent empitjorar
greument la salut dels nostres ecosistemes i les condicions de vida de milions
de persones, i hipotecant el benestar de les futures generacions.
Si
volem revertir aquesta tendència, calen canvis importants i urgents en els
nostres comportaments, les nostres relacions i les maneres de produir,
comerciar i governar, des de l’escala més petita, personal o local, fins a la
internacional i més global.
Dins
d’aquest panorama, som molts i diversos els actors que hi hem d’exercir un
paper: des de les persones individuals fins als governs nacionals, passant per
organitzacions de la societat civil i, indubtablement, el món empresarial. Les empreses tenen una gran responsabilitat,
ja que les seves activitats sovint comporten el consum de recursos i energia,
així com la generació de residus i contaminació, i repercuteixen directament en
la vida de les persones, tant des d’una perspectiva laboral com social. Per
tant, a les seves mans està prendre part activa en el procés cap a la
sostenibilitat, assumir aquests reptes i traduir- los en transformacions reals
en les seves maneres d’actuar.
Besnard, M. I Yesares, N.
(2007) Parlem de la responsabilitat
social de les empreses. Barcelona: Unescocat. P. 5.
Activitats
1. ¿Per què el sistema
de producció i intercanvi globalitzat afecta tant les condicions de vida de
milions de persones, i hipoteca el benestar de les futures generacions?
2. Que s’entén per responsabilitat social de les empreses?
3. Quines actuacions
concretes proposaríeu per evitar la superexplotació de persones i del medi
ambient per part de les empreses?
4. Per què creieu que
són tan importants les condicions de la feina en la vida de les persones?
CATIFES BRUTES. LA HISTÒRIAL DE L’IQBAL
Quan
tenia quatre anys, l’Iqbal Masih va ser cedit com a treballador forçat a l’amo
d’una fàbrica de catifes a canvi d’un préstec de 600 rúpies (12 euros) que
l’amo de la fàbrica va concedir al pare de l’Iqbal. El noi va començar a treballar
més de 12 hores diàries fent catifes, però a causa dels interessos enormes que
havia imposat l’amo sobre el préstec, el deute del pare de l’Iqbal s’anava fent
cada cop més gran, fins que va arribar a les 13.000 rúpies. Durant aquest temps
l’Iqbal va ser maltractat i colpejat en diferents ocasions, i fins i tot va ser
encadenat al telar.
L’any
1992, gràcies a les gestions de l’FLTF, una organització que s’ocupa de casos
com aquest, l’Iqbal va poder abandonar la fàbrica. Al Pakistan hi ha una llei
que prohibeix els treballs forçats, tant de nens com d’adults, però és molt poc
respectada. L’Iqbal va començar llavors anar a una escola de l’FLTF per a nens
alliberats del treball forçat.
Va
començar també a participar activament en l’alliberament d’altres nens; malgrat
que era un nen, parlava en públic exposant el seu testimoni sobre la realitat
dels treballs forçats infantils.
L’any 1994 va ser
guardonat amb el Premi Reebok al Jovent en Acció, la qual cosa encara li va
donar més popularitat. Es tractava d’un premi instituït per reconèixer les
activitats en favor de la infància. El premi
el
va atorgar Reebok, una multinacional que paradoxalment estava utilitzant mà
d’obra infantil a les seves fàbriques del Pakistan (la concessió del premi va
coincidir amb un reportatge de la cadena CBS en què es denunciava aquesta
paradoxa).
El
16 d’abril del 1995, mentre anava en bicicleta, l’Iqbal va ser assassinat d’un
tret. Tenia 12 anys. L’any 2000 es va lliurar per primer cop el Premi dels Nens
del Món. A títol pòstum va ser concedit a l’Iqbal Masih.
1.
Penseu que el cas de l’Iqbal és un fet aïllat o que
és representatiu d’una situació més o estesa en determinats països?
2.
Podríem dir que la situació de la Jasmine, al film China Blue, és també de treball forçat o no?
3.
Per què es diu en el text que el fet que la marca
Reebok concedís el premi a l’Iqbal és una paradoxa. Investigueu sobre la
utilització de mà d’obra infantil en la fabricació de material esportiu.
4.
Per què devia ser assassinat l’Iqbal?
Enllaços relacionats amb el
tema per ampliar i actualitzar informació.
http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Content.jsp?idint=219942443 http://www.eldocumentaldelmes.com/cat/docs/chinablue/index.htm http://www.cleanclothes.org/companies/wal-mart-07-08.htm http://www.youthxchange.net
http://www.setem.cat http://www.xarxaconsum.net http://www.odg.cat http://www.cric.cat http://www.childrensworld.org http://www.ropalimpia.org
http://www.es.amnesty.org http://www.observatori-ctesc.cat
SOCIALS S3A
Llegir tots els punts del T5 i realitzar activitats de la pàg. 83 i 85. Fer un recull dels conceptes clau del tema i les seves definicions (ex: estat del benestar, drets fonamentals...)
SOCIALS S3B
Llegir tots els punts del T7 i fer activitats "Claus per estudiar + Pensa" (totes).
SOCIALS S3C
Llegir tots els punts del T7 i fer activitats "Claus per estudiar + Pensa" (totes).
SOCIALS S4A
LA LLISTA DE SCHINDLER
Veure la pel·lícula per Internet i fer les
activitats.
FITXA DE LA PEL·LÍCULA
Títol: Schindler's
List (La llista de Schindler)
Director: Steven
Spielberg
Guió: Steven
Zaillian sobre la novel·la original de Thomas Keneally Fotografia: Janusz
Kamiński
Producció: Steven
Spielberg, Kathleen Kennedy Muntatge: Michael Kahn
Música: John
Williams País: Estats Units Any: 1993
Durada: 195 minuts
Intèrprets: Liam
Neeson (Oskar Schindler); Ben Kingsley (Itzhak Stern); Ralph Fiennes (Amon
Göth); Caroline Goodall (Emilie Schindler); Jonathan Sagall
(Poldek
Pfefferberg); Embeth Davidtz (Helen Hirsch); Malgoscha Gebel (Victoria
Klonowska); Shmulik Levy (Wilek Chilowicz); Mark Ivanir (Marcel Goldberg);
Béatrice Macola (Ingrid); Andrzej Seweryn (Julian Scherner); Friedrich von Thun
(Rolf Czurda); Krzysztof Luft (Herman Toffel); Harry Nehring (Leo John);
Norbert Weisser (Albert Hujar); Elina Lowensohn (Diana Reiter).
SINOPSI
(FER UN RESUM DE LA PEL.LÍCULA)
ACTIVITATS
1. A l’inici de La
llista de Schindler se’ns diu que després de la invasió de Polònia per part de
les forces alemanyes, jueus d’arreu del país van ser cridats a incorporar-se
als guetos de les ciutats, com ara Cracòvia. Què és un gueto? Per què els jueus
foren obligats a viure en guetos?
2. Què pretén l’Oskar
Schindler convidant els comandaments alemanys? Schindler li diu a l’Itzhak
Stern que a ell el que li agrada és la presentació. Què vol dir la presentació?
3. Parleu de la
personalitat d’Oskar Schindler i de la seva evolució al llarg del film.
4. En el film es parla
del Judenrat o Consell Jueu. Què eren aquests consells? Busqueu informació
sobre la controvertida tasca dels consells jueus sota el nazisme.
5. Valoreu el fet que
els sous dels jueus eren pagats pels empresaris a les SS.
6. Itzhak Stern té molt
interès en mentalitzar els jueus que han de declarar que tenen un ofici que els
fa ser treballador essencial. A un professor d’història i literatura li diuen
que la seva professió no és essencial i per tant no pot obtenir un salconduit.
Moments més tard diu que és polidor i llavors sí que obté el document. Per què
els nazis creien que un professor
d’història i literatura no era essencial i, en canvi, un polidor de metalls, sí?
7. En el minut 42 els
nazis s’emporten Stern en un tren i es salvat en última instància per l’Oskar
Schindler. On creieu que anava aquest tren?
8. Amon Goeth és el
comandant del camp de Plaszow. Té una actitud cruel, sàdica i desequilibrada.
Penseu que els directors dels camps nazis tenien aquest comportament,
habitualment? Debateu aquest fet a classe amb l’ajut del professor.
9. En el discurs previ
al desmantellament i matança del gueto de Cracòvia, Goeth explica que fa
sis-cents anys el rei Casimir el Gran de Polònia va convidar els jueus a
establir-se a Cracòvia. I afegeix: Aquesta nit aquests sis segles seran només
un rumor. Comenteu aquestes paraules del comandant del camp i relacioneu-les
amb la ideologia nazi.
10. Expliqueu el
sentiment de Goeth cap a Helen Hirsch. Fixeu- vos que li diu: No ets una
persona en el sentit estricte de la paraula.
11. Valoreu el paper
dels metges alemanys que realitzen la selecció dels presos per condemnar-los a
mort i no. Per què es punxen algunes dones i s’estenen la sang per les galtes?
12. Per què l’Oskar
Schindler acaba detingut? Com aconsegueixen treure’l del calabós?
13. A l’abril del 1944
les altes instàncies del règim nazi ordenen a Goeth que exhumi i incineri els
cossos de 10000 jueus morts al camp de concentració de Plaszow i a la massacre
del gueto de Cracòvia. Per què creieu que es produeix aquesta ordre? Podria
tenir relació amb la marxa de la guerra? Què passava en els camps de batalla
europeus a la primavera de 1944?
14. Les dones jueves
protegides per Schindler que havien
d’arribar a Zwittau-Brinnlitz, poble natal de l’Oskar, són enviades a
Auschwitz. Un cop dins d’aquest camp d’extermini, són conduïdes a un càmera.
Les dones creuen que ha arribat el seu final i que seran gasejades. En canvi de
les dutxes surt aigua. Aquesta és una escena molt discutida per la seva
irrealitat, perquè les dutxes d’Auschwitz no servien perquè els presoners es
rentessin. Què n’opineu?
15. Al final del film,
Schindler diu que s’havia aprofitat de l’esclavitud. Esteu d’acord?
16. Us heu fixat que
l’Oskar i la seva muller fugen vestits amb l’uniforme de pres? Per què creieu
que ho fan?
17. El soldat soviètic
recomana als jueus de Schindler que no vagin cap a l’est perquè allí odien els
jueus. I tampoc els recomana anar cap a l’oest. Cap a on es dirigeixen,
metafòricament, els jueus?
18. En el darreres
imatges veiem com Amon Goeth és executat per crims contra la humanitat. Quins
són aquests crims tipificats com a crims contra la humanitat?
LLENGUATGE I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS
1.
El director de La
llista de Schindler va decidir rodar la pel•lícula en blanc i negre. Per
què creieu que ho va decidir? Expliqueu l’única aparició del color en l’abric
vermell d’una nena jueva.
2.
Al començament de la pel·lícula, observem diferents
plans de detall sobre els efectes personals de Schindler (corbata, diners,
insígnia nazi). Quina funció fan aquests plans?
LECTURA
UN CEL DE PLOM
Un
cel de plom és la biografia novel·lada de Neus Català que va escriure Carme
Martí. Durant la Guerra Civil espanyola, la Neus Català era una jove entusiasta
amb els valors de la República que es va fer responsable sanitària d’una
colònia de 182 nens i nenes i, amb ells, va emprendre el dur camí de l’exili a
França. Quan va ser capturada pels nazis i deportada als camps de Ravensbrück i
Holleischen, va conèixer l’infern, però també la solidaritat sense límits. A
continuació podem llegir un fragment de la seva biografia:
“La
trista realitat és que aquesta no-vida és insuportable i que hi ha dones que se
suïciden i aquest dolor s’afegeix al dolor que ja carreguem, el dolor terrible
d’estar presoneres lluny de casa, de la família, del món... Un patiment
compartit i a la vegada molt íntim.
A
Ravensbrück faig amigues, grans amigues. Una és una comtessa francesa, té
seixanta-nou anys i aquí sembla molt vella. Havia arribat al camp vestida de
negre de dalt a baix i ens havia explicat que vestia així perquè el seu somni
havia estat ser capellà. És refinada i intel•ligent i havia fet la Resistència.
No sé ben bé per què, de fet aquestes coses no se saben, només passen, sense
parla gaire la tinc a la vora des del principi de ser al camp. Passa això, que
amb algunes t’hi fas molt, amb d’altres poc i amb la resta gens. I nosaltres
som molt diferents, però ens avenim tant que no em sé mossegar la llengua.
—Què
hi feia, una catòlica recalcitrant amb dèria de sotana com tu, amb la
Resistència?
—Noia,
estimar la llibertat. Sóc patriòtica, sóc francesa i odio aquest monstres esgarrifós.
Hitler és l’encarnació de l’anticrist...
Em
deixa muda.
—Noia,
i tu per què ets una roja comunista? Ai, perdona’m, he volgut dir republicana
espanyola—afegeix excusant-se.
—Ah,
no, no t’he de perdonar de res! Sóc roja i sóc comunista perquè em surt de
l’ànima, perquè és el que em va ensenyar el pare, perquè els feixistes han
declarat la guerra a Espanya i he viscut les injustícies del món en la meva
carn, en la dels meus i en la de la meva pàtria—li dic mentre m’assec més a
prop seu—. Perquè el feixisme va accelerar en mi, inevitablement, el procés que
ja germinava en el meu cor, perquè... La vida ja s’encarregarà de donar-me més
respostes—afegeixo amb gravetat.
Som
com la cara i la creu d’una moneda i ens fem bones amigues. Ella em demostra
que hi ha gent que no pensa com jo que és millor que jo. I arriba un matí que
durant el recompte la fan anar cap a la infermeria.
Passo
un dia i mig horrorós sense saber res d’ella, fins que decideixo atansar- me a
la infermeria i demano a la primera infermera que veig si me’n pot dir alguna
cosa.
—Marxa de seguida! —crida esverada.
L’endemà,
a l’hora de sortir a fer el recompte, una altra infermera s’atansa al grup i
parla amb una de nosaltres. Jo no la perdo de vista i quan m’és possible vaig a
preguntar-li què li ha dit.
—És
morta, han aprofitat el seu cadàver per fer-li una autòpsia. Encara la tenen a
la infermeria, amb el cos obert en creu... —contesta sense poder sostenir-me la
mirada.
No
em puc treure del cap la imatge de la meva amiga oberta en qualsevol racó
d’aquell infern, esperant torn per al crematori. No puc deixar de pensar que
ella també serà la pudor horrorosa de carn cremada, i el fum i les cendres que
veuré en aixecar la vista.
Desmoralitzada,
enrabiada i trista...No sé què fer, no sé com suportar aquesta pèrdua. Entro al
barracó i em recolzo en una paret, després em deixo anar fins que quedo
asseguda a terra i miro fixada la tremolor de les meves mans.
Sóc
la primera a fer la cua de la sopa, el que totes volem és ser les darreres per
si al capdavall del bidó encara es pesca una cullerada una mica més consistent.
Me la prenc de pressa i m’escapoleixo cap a fora.
Aniria
a la infermeria..., però no tinc prou cor. Camino ràpidament cap al filat que
m’havia indicat la Blanca. La dona morta electrocutada encara hi és. Hi he anat
decidida, però al seu davant se’m talla la respiració. Sóc conscient que la
deixen aquí durant uns dies com qui penja un rètol i sap que ajuda a augmentar
la por. I en fa, de por.
Les
mans encara s’agafen al filat, el cos es manté rígid. Li miro el rostre. Al nas
i als llavis hi té sang quallada. Em costa saber quina és la seva edat..., era.
Sé que és jove, massa jove per morir, massa jove per patir tant. M’estic una
estona mirant-la. És com si m’estigués plantada davant del seu cos durant una
hora, i el més probable és que no m’hi estigui més de dos minuts i encara una
mica de
lluny,
arrecerada en una paret. Sento que el que tinc al davant és una germana, jo que
ja en vaig perdre dues. Sento que, malgrat el perill, sóc on he de ser. He anat
darrere d’aquest horror perquè l’he de gravar a la memòria per si surto amb
vida del camp.”
Català, N. i Martí, C. (2012) Un cel de plom. Badalona. Ara Llibres. Pàgs. 141- 143.
Activitats
1.
Comenteu aquesta afirmació de la Neus Català: Ella
em demostra que hi ha gent que no pensa com jo que és millor que jo.
2.
Comenteu les circumstàncies de la mort de la comtessa.
3.
Investigueu altres aspectes de la biografia de la
Neus Català.
REFLEXIONS FINALS:
Escriu les teves reflexions
sobre el temes següents:
·
Els feixismes i les seves conseqüències.
·
Les doctrines racistes en el món contemporani.
SOCIALS S4B
Preparar les presentacions pendents del T6 (començaran el primer dia després de classe). Del tema 7, llegiu el 5 primers punts i definiu els conceptes i processos clau.
SOCIALS S4C
Lectura i exercicis lliçó tema 6: la Primera Guerra
Mundial i la Revolució Russa (pàgines 134-163)
Feu un resum de la lliçó amb les claus per estudiar.
Guió 1ª Guerra
Mundial
1. - Com estava Europa a finals S. XIX i a la primera
dècada del S. XX. Fer el primer mapa (veure el noms dels països en p. 160) - La
formació de blocs. Fer el segon mapa (p. 136 llibre).
2. L’esclat de la Gran Guerra.
- Època: 1914-1918
2. a/ Causes: generals i causa immediata (atemtat...).
Lectura i exercicis “Ultimatum d’Austria a Servia”(p. 138
Nº 6).
Lectura “el que diuen les nacions” (veure doc Nº 1).
2.b. La formació de blocs.
3. Dimensions de la guerra: a/ europea; b/ mundial i c/
total.
4. Fronts: a/ occidental; b/ oriental; c/ balcànic. Fer
el tercer mapa (pàgina 141 del llibre). Utilitza els mateixos colors i feu l’
exercici Nº 10. Lectura “la guerra de trinxeres”i exercici (p. 141 Nº 9)
5. Fases de la guerra. a/ Guerra de moviments 1914; b/
Guerra de posicions 1914-1917. Guerra de trinxeres.
6. La població davant la Guerra. a/ A favor, b/ en
contra.
7. Característiques de la Guerra.
8. Conseqüències de la Guerra.
Fer mapa Nº 4 , Europa desprès de la 1ª G.M. (p 160 / p 143).
ACTIVIDAD:
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EN MAPAS.
A partir de la información
siguiente elabora cuatro mapas donde aparezcan los siguientes elementos:
Mapa 1:
Localiza y nombra todos los países que
aparecen en el mapa mudo (puedes elegir entre el mapa 1 o el 2). Pinta con 3
colores distintos: a/ los países de Europa occidental constitucionales i
parlamentarios; b/ los países de Europa central y oriental con regímenes
totalitarios y autocráticos; c/ los países que tienen repúblicas y d/ con rallas horizontales: los grandes imperios
plurinacionales.
Mapa 2:
1. Con 3 colores distintos los componentes de
cada una de las alianzas militares, incluyendo los cambios de alianza de alguno
de los países.
Mapa 3:
1. La localización de los
principales frentes de combate.
2. Localiza, con una trama
o color distinto, al menos dos países que permanecieron neutrales en la guerra.
Mapa 4:
Al acabar tema, debes
comparar la situación de las fronteras europeas al iniciarse el conflicto
(Mapas 1 o 2) y al finalizarlo (Mapa 4).
Document Nº 1, «el que diuen les nacions»
GUIÓ LA REVOLUCIÓ RUSSA
0. – Context general. Com
estava Rússia a finals S. XIX i a la primera dècada del S. XX: economia,
societat...
1. La Rússia tsarista a
principis del S. XX.
2. Causes profundes.
3. La caiguda del tsarisme.
a/ Revolució de 1905;
Antecedents de la R. Russa i desencadenants.
Exercici. Text pàg. 149
exercici Nº 19
b/ La Revolució de febrer de
1917.
4. La revolució bolxevic
d’octubre de 1917.
5. La guerra Civil de
1918-1921.
6. La formació de la URSS.
Pàgina 153, exercici Nº 25.
7. L’estalinisme. Pàgina
154, exercici 28.
8. L’evolució sociopolítica.
a/ Comunisme de Guerra; b/ NEP; c/ Estatalització i col·lectivització.
Exercici Mapa Europa 1923
Exercicis pàgina 158 Nº
33-34-35
Exercicis pàgina 159 Nº 36 i
37
HISTÒRIA MÓN B1B
LA LLISTA DE SCHINDLER
Veure la pel·lícula per Internet i fer les
activitats.
FITXA DE LA PEL·LÍCULA
Títol: Schindler's
List (La llista de Schindler)
Director: Steven
Spielberg
Guió: Steven
Zaillian sobre la novel·la original de Thomas Keneally Fotografia: Janusz
Kamiński
Producció: Steven
Spielberg, Kathleen Kennedy Muntatge: Michael Kahn
Música: John
Williams País: Estats Units Any: 1993
Durada: 195 minuts
Intèrprets: Liam
Neeson (Oskar Schindler); Ben Kingsley (Itzhak Stern); Ralph Fiennes (Amon
Göth); Caroline Goodall (Emilie Schindler); Jonathan Sagall
(Poldek
Pfefferberg); Embeth Davidtz (Helen Hirsch); Malgoscha Gebel (Victoria
Klonowska); Shmulik Levy (Wilek Chilowicz); Mark Ivanir (Marcel Goldberg);
Béatrice Macola (Ingrid); Andrzej Seweryn (Julian Scherner); Friedrich von Thun
(Rolf Czurda); Krzysztof Luft (Herman Toffel); Harry Nehring (Leo John);
Norbert Weisser (Albert Hujar); Elina Lowensohn (Diana Reiter).
SINOPSI
(FER UN RESUM DE LA PEL.LÍCULA)
ACTIVITATS
1. A l’inici de La
llista de Schindler se’ns diu que després de la invasió de Polònia per part de
les forces alemanyes, jueus d’arreu del país van ser cridats a incorporar-se
als guetos de les ciutats, com ara Cracòvia. Què és un gueto? Per què els jueus
foren obligats a viure en guetos?
2. Què pretén l’Oskar
Schindler convidant els comandaments alemanys? Schindler li diu a l’Itzhak
Stern que a ell el que li agrada és la presentació. Què vol dir la presentació?
3. Parleu de la
personalitat d’Oskar Schindler i de la seva evolució al llarg del film.
4. En el film es parla
del Judenrat o Consell Jueu. Què eren aquests consells? Busqueu informació
sobre la controvertida tasca dels consells jueus sota el nazisme.
5. Valoreu el fet que
els sous dels jueus eren pagats pels empresaris a les SS.
6. Itzhak Stern té molt
interès en mentalitzar els jueus que han de declarar que tenen un ofici que els
fa ser treballador essencial. A un professor d’història i literatura li diuen
que la seva professió no és essencial i per tant no pot obtenir un salconduit.
Moments més tard diu que és polidor i llavors sí que obté el document. Per què
els nazis creien que un professor
d’història i literatura no era essencial i, en canvi, un polidor de metalls, sí?
7. En el minut 42 els
nazis s’emporten Stern en un tren i es salvat en última instància per l’Oskar
Schindler. On creieu que anava aquest tren?
8. Amon Goeth és el
comandant del camp de Plaszow. Té una actitud cruel, sàdica i desequilibrada.
Penseu que els directors dels camps nazis tenien aquest comportament,
habitualment? Debateu aquest fet a classe amb l’ajut del professor.
9. En el discurs previ
al desmantellament i matança del gueto de Cracòvia, Goeth explica que fa
sis-cents anys el rei Casimir el Gran de Polònia va convidar els jueus a
establir-se a Cracòvia. I afegeix: Aquesta nit aquests sis segles seran només
un rumor. Comenteu aquestes paraules del comandant del camp i relacioneu-les
amb la ideologia nazi.
10. Expliqueu el
sentiment de Goeth cap a Helen Hirsch. Fixeu- vos que li diu: No ets una
persona en el sentit estricte de la paraula.
11. Valoreu el paper
dels metges alemanys que realitzen la selecció dels presos per condemnar-los a
mort i no. Per què es punxen algunes dones i s’estenen la sang per les galtes?
12. Per què l’Oskar
Schindler acaba detingut? Com aconsegueixen treure’l del calabós?
13. A l’abril del 1944
les altes instàncies del règim nazi ordenen a Goeth que exhumi i incineri els
cossos de 10000 jueus morts al camp de concentració de Plaszow i a la massacre
del gueto de Cracòvia. Per què creieu que es produeix aquesta ordre? Podria
tenir relació amb la marxa de la guerra? Què passava en els camps de batalla
europeus a la primavera de 1944?
14. Les dones jueves
protegides per Schindler que havien
d’arribar a Zwittau-Brinnlitz, poble natal de l’Oskar, són enviades a
Auschwitz. Un cop dins d’aquest camp d’extermini, són conduïdes a un càmera.
Les dones creuen que ha arribat el seu final i que seran gasejades. En canvi de
les dutxes surt aigua. Aquesta és una escena molt discutida per la seva
irrealitat, perquè les dutxes d’Auschwitz no servien perquè els presoners es
rentessin. Què n’opineu?
15. Al final del film,
Schindler diu que s’havia aprofitat de l’esclavitud. Esteu d’acord?
16. Us heu fixat que
l’Oskar i la seva muller fugen vestits amb l’uniforme de pres? Per què creieu
que ho fan?
17. El soldat soviètic
recomana als jueus de Schindler que no vagin cap a l’est perquè allí odien els
jueus. I tampoc els recomana anar cap a l’oest. Cap a on es dirigeixen,
metafòricament, els jueus?
18. En el darreres
imatges veiem com Amon Goeth és executat per crims contra la humanitat. Quins
són aquests crims tipificats com a crims contra la humanitat?
LLENGUATGE I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS
1.
El director de La
llista de Schindler va decidir rodar la pel•lícula en blanc i negre. Per
què creieu que ho va decidir? Expliqueu l’única aparició del color en l’abric
vermell d’una nena jueva.
2.
Al començament de la pel·lícula, observem diferents
plans de detall sobre els efectes personals de Schindler (corbata, diners,
insígnia nazi). Quina funció fan aquests plans?
3.
En diferents moments de La llista de Schindler veiem
escenes filmades amb steadicam o càmera en mà, és a dir, una càmera que amb els
seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i
suports lleugers per evitar vibracions. Es tracta d’un efecte que s’aprecia en
algunes filmacions fetes en condicions difícils (accidents, guerres,
aglomeracions...). Identifiqueu alguna escena rodada amb steadicam.
4.
El film fa servir en diverses ocasions el muntatge
altern. En aquest tipus de muntatge dues o més accions es produeixen en el mateix
moment
però en llocs diferents. Recordeu alguna escena realitzada amb muntatge
altern?
5.
Quants minuts ocupa la seqüència de la matança del
gueto? Valoreu el seu ritme i la seva força dramàtica.
Consulteu aquest
blog si teniu algun dubte: http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/
LECTURES
UN CEL DE PLOM
Un
cel de plom és la biografia novel·lada de Neus Català que va escriure Carme
Martí. Durant la Guerra Civil espanyola, la Neus Català era una jove entusiasta
amb els valors de la República que es va fer responsable sanitària d’una
colònia de 182 nens i nenes i, amb ells, va emprendre el dur camí de l’exili a
França. Quan va ser capturada pels nazis i deportada als camps de Ravensbrück i
Holleischen, va conèixer l’infern, però també la solidaritat sense límits. A
continuació podem llegir un fragment de la seva biografia:
“La
trista realitat és que aquesta no-vida és insuportable i que hi ha dones que se
suïciden i aquest dolor s’afegeix al dolor que ja carreguem, el dolor terrible
d’estar presoneres lluny de casa, de la família, del món... Un patiment
compartit i a la vegada molt íntim.
A
Ravensbrück faig amigues, grans amigues. Una és una comtessa francesa, té
seixanta-nou anys i aquí sembla molt vella. Havia arribat al camp vestida de
negre de dalt a baix i ens havia explicat que vestia així perquè el seu somni
havia estat ser capellà. És refinada i intel•ligent i havia fet la Resistència.
No sé ben bé per què, de fet aquestes coses no se saben, només passen, sense
parla gaire la tinc a la vora des del principi de ser al camp. Passa això, que amb
algunes t’hi fas molt, amb d’altres poc i amb la resta gens. I nosaltres som
molt diferents, però ens avenim tant que no em sé mossegar la llengua.
—Què
hi feia, una catòlica recalcitrant amb dèria de sotana com tu, amb la
Resistència?
—Noia,
estimar la llibertat. Sóc patriòtica, sóc francesa i odio aquest monstres
esgarrifós. Hitler és l’encarnació de l’anticrist...
Em
deixa muda.
—Noia,
i tu per què ets una roja comunista? Ai, perdona’m, he volgut dir republicana
espanyola—afegeix excusant-se.
—Ah,
no, no t’he de perdonar de res! Sóc roja i sóc comunista perquè em surt de
l’ànima, perquè és el que em va ensenyar el pare, perquè els feixistes han
declarat la guerra a Espanya i he viscut les injustícies del món en la meva
carn, en la dels meus i en la de la meva pàtria—li dic mentre m’assec més a
prop seu—. Perquè el feixisme va accelerar en mi, inevitablement, el procés que
ja germinava en el meu cor, perquè... La vida ja s’encarregarà de donar-me més
respostes—afegeixo amb gravetat.
Som
com la cara i la creu d’una moneda i ens fem bones amigues. Ella em demostra
que hi ha gent que no pensa com jo que és millor que jo. I arriba un matí que
durant el recompte la fan anar cap a la infermeria.
Passo
un dia i mig horrorós sense saber res d’ella, fins que decideixo atansar- me a
la infermeria i demano a la primera infermera que veig si me’n pot dir alguna
cosa.
—Marxa de seguida! —crida esverada.
L’endemà,
a l’hora de sortir a fer el recompte, una altra infermera s’atansa al grup i
parla amb una de nosaltres. Jo no la perdo de vista i quan m’és possible vaig a
preguntar-li què li ha dit.
—És
morta, han aprofitat el seu cadàver per fer-li una autòpsia. Encara la tenen a
la infermeria, amb el cos obert en creu... —contesta sense poder sostenir-me la
mirada.
No
em puc treure del cap la imatge de la meva amiga oberta en qualsevol racó
d’aquell infern, esperant torn per al crematori. No puc deixar de pensar que
ella també serà la pudor horrorosa de carn cremada, i el fum i les cendres que
veuré en aixecar la vista.
Desmoralitzada,
enrabiada i trista...No sé què fer, no sé com suportar aquesta pèrdua. Entro al
barracó i em recolzo en una paret, després em deixo anar fins que quedo
asseguda a terra i miro fixada la tremolor de les meves mans.
Sóc
la primera a fer la cua de la sopa, el que totes volem és ser les darreres per
si al capdavall del bidó encara es pesca una cullerada una mica més consistent.
Me la prenc de pressa i m’escapoleixo cap a fora.
Aniria
a la infermeria..., però no tinc prou cor. Camino ràpidament cap al filat que
m’havia indicat la Blanca. La dona morta electrocutada encara hi és. Hi he anat
decidida, però al seu davant se’m talla la respiració. Sóc conscient que la
deixen aquí durant uns dies com qui penja un rètol i sap que ajuda a augmentar
la por. I en fa, de por.
Les
mans encara s’agafen al filat, el cos es manté rígid. Li miro el rostre. Al nas
i als llavis hi té sang quallada. Em costa saber quina és la seva edat..., era.
Sé que és jove, massa jove per morir, massa jove per patir tant. M’estic una
estona mirant-la. És com si m’estigués plantada davant del seu cos durant una
hora, i el més probable és que no m’hi estigui més de dos minuts i encara una
mica de
lluny,
arrecerada en una paret. Sento que el que tinc al davant és una germana, jo que
ja en vaig perdre dues. Sento que, malgrat el perill, sóc on he de ser. He anat
darrere d’aquest horror perquè l’he de gravar a la memòria per si surto amb
vida del camp.”
Català, N. i Martí, C. (2012) Un cel de plom. Badalona. Ara Llibres. Pàgs. 141- 143.
Activitats
1.
Comenteu aquesta afirmació de la Neus Català: Ella
em demostra que hi ha gent que no pensa com jo que és millor que jo.
2.
Comenteu les circumstàncies de la mort de la comtessa.
3.
Investigueu altres aspectes de la biografia de la
Neus Català.
ELS EMPRESARIS
DE HITLER
L'adjectiu
“fanàtic” és el que més s'ha emprat en la història per definir a Hitler i a
l'ampli grup de lloctinents que van dirigir la destinació de l'Alemanya nazi.
No obstant açò, hi ha un altre qualificatiu molt menys utilitzat que resulta
igual d'imprescindible per explicar la seua estratègia política i militar.
Hitler i la resta de la seua camarilla eren grans “homes de negocis”.
En
les seues ments pesaven més els diners i les qüestions econòmiques que el seu
desig d'exterminar els jueus. El seu model de capitalisme feixista, malgrat
estar basat en una forta intervenció estatal, va resultar molt atractiu per als
empresaris alemanys i també per a importants magnats estrangers, principalment
nord-americans.
Les
SS van crear les seues pròpies empreses per a beneficiar-se del treball esclau
dels milions de presoners capturats per l'exèrcit alemany. La DEST i la DAW van
ser les dues més destacades. L'objectiu de Himmler era que, gràcies a aquestes
companyies, les SS pogueren jugar un paper predominant en l'economia alemanya,
fins i tot en l'escenari de pau que s'obriria després de la guerra.
Les
empreses d'armament, automoció, productes farmacèutics i tecnologia no podien
comptar amb els joves alemanys per a treballar en les seues fàbriques perquè
aquests es trobaven en els fronts de batalla. Els presoners dels camps i els
treballadors forçosos es van convertir en la millor opció i també en la més
barata. El negoci dels camps era rodó. La DEST subministrava els treballadors,
les SS oferien la seguretat i les empreses aportaven la resta. En el
repartiment de papers tots guanyaven. Tots menys els deportats, que moririen a
milers en les pedreres i les fàbriques controlades per l’empori de les SS i per
les empreses privades alemanyes i nord-americanes.
La
llista de signatures alemanyes que van col·laborar i es van beneficiar de les
polítiques bèl·liques i genocides del règim nazi és interminable. Des de
gegants de l'automoció fins a petites empreses familiars i fins i tot
particulars que van
utilitzar
presoners dels camps de concentració per a conrear les seues terres o treballar
en les seues granges.
El
gruix dels republicans (espanyols) que van passar pels camps de concentració,
va treballar i va morir a les ordres de la DEST, l'empresa propietat de les SS.
Les pedreres de Mauthausen i Gusen, així com el molí de pedra situat al costat
d'aquesta última, es van cobrar el major nombre de vides entre els espanyols.
L’empori dirigit pels homes de Himmler també controlava la major part dels treballs que els
republicans van realitzar en subcamps com Schlier-Redl-Zipf, Bretstein o
Vöcklabruck. No obstant açò, va haver-hi algunes empreses privades alemanyes i
austríaques que, especialment després de 1942, van explotar als republicans que
quedaven amb vida.
La
major d'elles va ser la Steyr-Daimler-Puch que va emprar interns de Mauthausen,
des de 1941, per a treballs de construcció en la seua factoria de Steyr. En
1942 va negociar amb els alts mandataris del règim la utilització de presoners
en el procés de fabricació d'armament i vehicles per a l'exèrcit. Fruit
d'aqueixes converses, Himmler va aprovar la construcció d'un subcamp, dependent
de Mauthausen, que va dotar d'operaris a la factoria. Mig miler d'espanyols es
van veure obligats a treballar en condicions infrahumanes. Un deu per cent
d'ells va morir en el mateix subcamp, assassinats violentament o per una mortal
combinació de fam, esgotament i fred. L'empresa també va gestionar factories en
els túnels de Ebensee i de Gusen, per les quals van passar un menor nombre de
republicans.
L'altra
gran companyia armamentista que es va aprofitar dels treballadors de Mauthausen
va ser Messerschmit, que va instal•lar una de les seues majors plantes en els
túnels de Bergkristall, prop de Gusen. Van ser pocs els espanyols que van
treballar en ella fabricant fuselatges i altres peces per a diversos models
d'avions de combat. No obstant açò, com va ocórrer amb la factoria de la
Steyr-Daimler-Puch de Ebensee, desenes de republicans van perir al costat de
milers de soviètics, polonesos, jueus i txecs en la perforació de les galeries
subterrànies en què es van albergar les seues
fàbriques.
Les
presoneres espanyoles deportades a Ravensbrück van treballar en diverses empreses
que fabricaven armament i peces per a vehicles i avions de l'Exèrcit alemany.
La més coneguda d'elles va ser Siemens & Halske, que en 1942 va construir
una fàbrica al costat del camp per a la producció de components electrònics
destinats als míssils V1 i V2. Al principi les dones seguien dormint a
Ravensbrück i es desplaçaven cada dia fins la fàbrica. A la fi de 1944, per a
estalviar temps, Siemens va construir uns barracons en la pròpia factoria en els quals va allotjar les
seues treballadores forçoses. Les condicions de vida eren igual de dures que en
el camp central i els capatassos s'encarregaven que les dones febles i malaltes
foren retornades a Ravensbrück on, generalment, acabaven sent executades.
Al
costat d'aquestes grans companyies, va haver-hi també petites empreses que es
van aprofitar del treball esclau dels presoners. A Mauthausen va destacar, per
sobre de la resta, l'empresa local de materials de construcció Poschacher. El
seu amo, Anton Poschacher, va pagar a la DEST per a tenir a la seua disposició
un grup de reclusos. En total, en la seua xicoteta pedrera van
treballar
42 espanyols menors de 18 anys. L'empresa va traure un gran benefici de
l'ocupació d'aquests joves, pels quals pagava a la DEST menys del 50% del
salari que hauria cobrat un treballador austríac. Després de la guerra, els
seus responsables no van ser perseguits. L'empresa no solament va aconseguir
mantenir les seues possessions, sinó que les va ampliar i hui dia és la
propietària de la major part dels terrenys en els quals van morir 120.000
presoners de Mauthausen, entre ells, 5.000 espanyols.
Carlos
Hernández. “Els empresaris de Hitler i el negoci dels camps de concentració”.
http://www.laveupv.com/noticia/13664/els-empresaris-de-hitler-i-el-negoci-dels- camps-de-concentracio.
Activitats
1. Com contrasta la
història de l’empresari Schindler amb la majoria dels empresaris que es van
beneficiar del sistema de camps de concentració?
2. Seguiu l’enllaç de l’article
i elaboreu una llista de les empreses que van col·laborar amb Hitler. Quantes
n’hi ha que avui en dia segueixen funcionant? Van respondre de la seva
activitat davant els tribunals?
3. Debateu si caldria
que la memòria democràtica expliqués el paper d’aquest empresariat en els anys
del nazisme.
REFLEXIONS FINALS:
Escriu les teves
reflexions sobre el temes següents:
·
Els feixismes i les seves conseqüències.
·
Les doctrines racistes en el món contemporani.
GEOGRAFIA B2B
Llegir i preparar el T11 i realitzar les activitats preparatòries de la 251 i 253 (anàlisi d'un plànol urbà), i de la 254 i 255 (només el "posa't a prova").
HISTÒRIA ART B2B
Fer
les fitxes (màx. 1 pàg.) de les obres d'art corresponents a
l'escultura del s.XX.
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/materies/historia_art/Llistat-obres-historia-de-lart.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada