Seminari de Geografia i Història

TASQUES RESPÀS

Socials S1A

Activitat 1. Acabar de preparar les presentacions orals sobre els déus egipcis (si algú va faltar n'ha de triar un) acompanyades d'un Power Point o una cartolina.

Activitat 2. Triar un dels següents conceptes, investigar-lo i fer-ne un esquema o resum per presentar (2 fulls): ilota, hoplita, petlasta, trirem, colonització grega o polis grega.

Podeu fer servir el llibre o materials com aquest: http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/antiga_grecia.pdf

Socials S1B

Activitat 1. Acabar de preparar les presentacions orals sobre els déus egipcis (si algú va faltar n'ha de triar un) acompanyades d'un Power Point o una cartolina.

Socials S2A

Activitat 1. Acabar de veure El reyno de los cielos (2005) [https://pelisplus.me/pelicula/el-reino-de-los-cielos/] i respondre les següents qüestions amb ajuda del llibre:

Quina mena de nobles europeus es dirigien a les croades?
Com era la societat de Terra Santa? Hi havia una sola religió o cultura?
Qui acaba controlant Jerusalem després de la guerra?
Per què creus que els cristians i musulmans es disputaven Terra Santa?

Activitat 2. Fes un esquema o resum sobre la societat a les ciutats medievals i el funcionament dels gremis.

Activitat 3. Busca un mapa del barri Gòtic de Barcelona. Fes una llista de 10 noms de carrer que tinguin a veure amb el comerç o els oficis medievals. Explica a què es dedicava cada un.

Socials S2B

Activitat 1. Acabar de veure El reyno de los cielos (2005) [https://pelisplus.me/pelicula/el-reino-de-los-cielos/] i respondre les següents qüestions amb ajuda del llibre:

Quina mena de nobles europeus es dirigien a les croades?
Com era la societat de Terra Santa? Hi havia una sola religió o cultura?
Qui acaba controlant Jerusalem després de la guerra?
Per què creus que els cristians i musulmans es disputaven Terra Santa?

Activitat 2. Fes un esquema o resum sobre la societat a les ciutats medievals i el funcionament dels gremis.

Activitat 3. Busca un mapa del barri Gòtic de Barcelona. Fes una llista de 10 noms de carrer que tinguin a veure amb el comerç o els oficis medievals. Explica a què es dedicava cada un.

Activitat 4. Calca el mapa de les principals rutes comercials de l'Edat Mitjana i situa-hi les principals àrees d'influència (Lliga Hanseàtica, genovesos, catalans i venecians).

SOCIALS S2C I S2D

CHINA BLUE

Veure el documental per Internet i fer les activitats. Hi ha activitats que es poden fer sense veure el documental.

Fitxa de la pel·lícula

Títol: China Blue (2005). EUA Direcció: Micha X. Peled

Producció: Teddy Bear Film de San Francisco en associació amb ITVS, en col·laboració amb la Corporation for Public Broadcasting, la Sundance Documentary Fund i la NAATA

Fotografia: Micha X. Peled Muntatge: Manuel Tsingaris So: Song Chen

Música: Miriam Cutler Durada: 54 minuts

Versió original en cantonès, anglès, mandarí i sichuan. Versió en català de Televisió de Catalunya.

ACTIVITATS

1. Elaboreu una sinopsi (resum) del film.

2. On se situa l’acció? Situeu, a través d’un mapa, la ciutat de Shaxi, a prop de Canton, al sud de la Xina.

3. A què es dedica la fàbrica Lifeng? Què ens diu una noia anomenada Jenny, que se’ns presenta com la cap de vendes?

4. Com és la Jasmine Lee? Quants anys té? D’on prové? Com és la seva família? A què es dedica? Per què la Jasmine ha de deixar casa seva i marxar a treballar en una fàbrica? És habitual tenir un segon fill o filla a la Xina? Per què creieu que la seva germana. segons ens diu, ha pogut anar a l’institut i ella no?

5. De manera paral·lela, el documental ens presenta al senyor Lam, el propietari de la fàbrica Lifeng. A què es dedicava abans? Quina impressió teniu del senyor Lam arran de les seves opinions sobre la nova Xina?

6. En un moment del film, observem la visita a la fàbrica d’una delegació comercial occidental. Quin tracte reben aquests executius estrangers per part de l’empresa? Quins comentaris fan dels treballadors xinesos? Feu-ne una valoració.

7. Les condicions de vida i de treball dels treballadors com la Jasmine són conegudes als països occidentals. La pressió de l’opinió pública occidental ha obligat les multinacionals a enviar a inspectors a les fàbriques. Però, sembla, que es tracta més de tranquil·litzar el consumidor dels països desenvolupats que no pas de millorar les condicions de vida dels xinesos. En aquest sentit, comenteu les declaracions de Liu Kaiming, de l’Institut d’Estudis Shenzhen; de Yang Ching, exencarregada de fàbrica; de Chu Li An, operari de la fàbrica Jin Sah o d’un sindicalista que, per raons de seguretat, amaga la seva identitat.

8. A la Xina, sindicar-se i fer vaga és il·legal. Els sindicalistes poden acabar en un camp de reeducació. La llibertat sindical és un dels drets principals de la democràcia. Què caldria fer des d’Occident, més que fer enviar inspectors, perquè es complís aquest dret?

9. Repasseu un dia de la vida de la Jasmine: on viu, on dorm, a quina hora es lleva, quan i què menja, com es renta ella i com renta la roba, quan guanya...

10. Comenteu aquestes frases de la Jasmine:

- Els clients que porten aquests texans deuen ser alts i grassos.

Per no dormir-me mentre tallo fils deixo volar la imaginació. M’invento històries.

- Escriure és com menjar caramels, és molt agradable.

- Potser només és un malson i quan desperti seré a casa o jugant amb les amigues.

11. Parlem de xifres i reflexioneu sobre el preu dels texans que compreu. Recordeu que el senyor Lam ven a un client britànic els pantalons a 3,20 euros la peça, i per ell és un bon negoci. El sou mensual de les obreres és de 50-60 euros quan hi ha força comandes. Quan ens costen en una botiga del nostre país uns texans? Qui es deu quedar la diferència?

12. Després d’acabar la comanda de texans, les treballadores cobren, finalment, el sou. Per què la Jasmine no es troba a la llista de les obreres que cobren?

13. La Jasmine escriu una carta perquè la llegeixi la persona que compri els texans, perquè sàpiga, diu ella, qui fa la roba que porten. Parla dels seus pares, del seu gat, dels estudis de la seva germana... Escriviu-ne una vosaltres a manera de resposta.

14. ¿Quina significació té que al final del documental, una altra noia, com al principi havia fet la Jasmine, demana feina a la porta de la fàbrica?

LECTURES

JOGUINES QUE FAN MAL: EL QUE HI HA DARRERA D’ALGUNS PRODUCTES XINESOS

La notícia apareguda als mitjans en les darreres setmanes sobre la presència de substàncies tòxiques en alguns productes fabricats a la Xina per la marca de joguines Mattel i la seva pertinent retirada del mercat, ha aixecat algunes veus que critiquen la falta de seguretat dels productes de baix cost fabricats en aquest país. Però al darrera d'aquest fet puntual hi ha molt més que unes (in?)ofensives joguines.

En aquest cas, la preocupació per la salut dels nens i nenes del Nord ha eclipsat una realitat deliberadament oblidada. Els treballadors i les treballadores de les fàbriques productores d'aquestes joguines han estat en contacte amb les

mateixes substàncies tòxiques presents als productes retirats amb escasses o nul·les mesures de protecció.

La Xina s'ha convertit en el centre productiu més important del planeta amb un volum de mà d'obra exorbitant i uns preus sense cap competència. Tot això ha permès que pràcticament totes les grans empreses de béns de consum tinguin proveïdors al gegant asiàtic i aprofitin el baix cost de la mà d'obra, la falta de regulació en matèria de seguretat laboral i la repressió cap als sindicats lliures, per enriquir les seves arques.

Segons les dades que les contraparts xineses de la Campanya Roba Neta han proporcionat, al voltant d'un 40% dels 15 milions de treballadors i treballadores de la indústria tèxtil xinesa pateixen unes condicions laborals penoses i cobren sous per sota del mínim de subsistència. Moltes d'aquestes persones intenten sortir del sector tèxtil per treballar en el sector de l'electrònica on les condicions son igualment dolentes però els salaris són una mica més alts.

El 80% de les persones que treballen a la indústria tèxtil són dones menors de 25 anys. Fan una mitjana de 150 hores extres mensuals, el 60% no tenen contracte escrit, el 90% no té cap mena de seguretat social, el 60% treballen els 7 dies de la setmana i un 62% acumulen retards en les seves nòmines.

Recentment, un estudi de l'organització xinesa SACOM també ha evidenciat diverses irregularitats en proveïdors xinesos de joguines per a la cadena transnacional de supermercats Wal Mart (actualment

el vuitè soci comercial més gran de la Xina). Segons l'estudi, Wal Mart ha fallat contínuament en els seus intents de descobrir i aturar serioses violacions laborals en les fàbriques dels seus proveïdors xinesos, tot i haver promès canvis reals en el seu sistema de monitoreig.

Entrevistes dutes a terme amb 82 treballadors i treballadores de cinc proveïdors de joguines de Wal Mart a la província de Guangdong van treure a la llum pràctiques laborals il·legals i gens ètiques, àmpliament esteses, i que havien sigut prèviament passades per alt per auditors de Wal Mart. Entre aquestes s'hi compten violacions d'horaris laborals i de salaris, condicions de treball perilloses, allotjaments per a treballadors amb grans deficiències higièniques, durs càstigs i elevades multes, acomiadaments il·legals, i moltes altres.

El sector de les joguines és tan o més precari que el tèxtil. Ara que ens preocupem per la seguretat dels productes que vénen de la Xina és un bon moment per preocupar-nos de les treballadores que deixen la seva salut i la seva vida a les fàbriques.

ONG Setem 14-9-08

Activitats

1. Quin aspecte posa de relleu aquesta notícia que altres de similars no ho fan?

2. Investigueu sobre el plantejament i les activitats de la campanya Roba Neta.

3. Per què la Xina s’ha convertit en el centre productiu més important del planeta? Per què pràcticament totes les grans empreses multinacionals de béns de consum tenen proveïdors en aquest país.?

LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES

Des de fa anys, diverses fonts acadèmiques i observatoris internacionals ens adverteixen que l’actual sistema de producció i intercanvi globalitzat es fonamenta en unes pràctiques ambientals i socials que estan fent empitjorar greument la salut dels nostres ecosistemes i les condicions de vida de milions de persones, i hipotecant el benestar de les futures generacions.

Si volem revertir aquesta tendència, calen canvis importants i urgents en els nostres comportaments, les nostres relacions i les maneres de produir, comerciar i governar, des de l’escala més petita, personal o local, fins a la internacional i més global.

Dins d’aquest panorama, som molts i diversos els actors que hi hem d’exercir un paper: des de les persones individuals fins als governs nacionals, passant per organitzacions de la societat civil i, indubtablement, el món empresarial. Les empreses tenen una gran responsabilitat, ja que les seves activitats sovint comporten el consum de recursos i energia, així com la generació de residus i contaminació, i repercuteixen directament en la vida de les persones, tant des d’una perspectiva laboral com social. Per tant, a les seves mans està prendre part activa en el procés cap a la sostenibilitat, assumir aquests reptes i traduir- los en transformacions reals en les seves maneres d’actuar.

Besnard, M. I Yesares, N. (2007) Parlem de la responsabilitat social de les empreses. Barcelona: Unescocat. P. 5.

Activitats

1. ¿Per què el sistema de producció i intercanvi globalitzat afecta tant les condicions de vida de milions de persones, i hipoteca el benestar de les futures generacions?

2. Que s’entén per responsabilitat social de les empreses?

3. Quines actuacions concretes proposaríeu per evitar la superexplotació de persones i del medi ambient per part de les empreses?

4. Per què creieu que són tan importants les condicions de la feina en la vida de les persones?

CATIFES BRUTES. LA HISTÒRIAL DE L’IQBAL

Quan tenia quatre anys, l’Iqbal Masih va ser cedit com a treballador forçat a l’amo d’una fàbrica de catifes a canvi d’un préstec de 600 rúpies (12 euros) que l’amo de la fàbrica va concedir al pare de l’Iqbal. El noi va començar a treballar més de 12 hores diàries fent catifes, però a causa dels interessos enormes que havia imposat l’amo sobre el préstec, el deute del pare de l’Iqbal s’anava fent cada cop més gran, fins que va arribar a les 13.000 rúpies. Durant aquest temps l’Iqbal va ser maltractat i colpejat en diferents ocasions, i fins i tot va ser encadenat al telar.

L’any 1992, gràcies a les gestions de l’FLTF, una organització que s’ocupa de casos com aquest, l’Iqbal va poder abandonar la fàbrica. Al Pakistan hi ha una llei que prohibeix els treballs forçats, tant de nens com d’adults, però és molt poc respectada. L’Iqbal va començar llavors anar a una escola de l’FLTF per a nens alliberats del treball forçat.

Va començar també a participar activament en l’alliberament d’altres nens; malgrat que era un nen, parlava en públic exposant el seu testimoni sobre la realitat dels treballs forçats infantils.

L’any 1994 va ser guardonat amb el Premi Reebok al Jovent en Acció, la qual cosa encara li va donar més popularitat. Es tractava d’un premi instituït per reconèixer les activitats en favor de la infància. El premi

el va atorgar Reebok, una multinacional que paradoxalment estava utilitzant mà d’obra infantil a les seves fàbriques del Pakistan (la concessió del premi va coincidir amb un reportatge de la cadena CBS en què es denunciava aquesta paradoxa).

El 16 d’abril del 1995, mentre anava en bicicleta, l’Iqbal va ser assassinat d’un tret. Tenia 12 anys. L’any 2000 es va lliurar per primer cop el Premi dels Nens del Món. A títol pòstum va ser concedit a l’Iqbal Masih.

Activitats

1. Penseu que el cas de l’Iqbal és un fet aïllat o que és representatiu d’una situació més o estesa en determinats països?

2. Podríem dir que la situació de la Jasmine, al film China Blue, és també de treball forçat o no?

3. Per què es diu en el text que el fet que la marca Reebok concedís el premi a l’Iqbal és una paradoxa. Investigueu sobre la utilització de mà d’obra infantil en la fabricació de material esportiu.

4. Per què devia ser assassinat l’Iqbal?

Zona Web

Enllaços relacionats amb el tema per ampliar i actualitzar informació.

http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Content.jsp?idint=219942443 http://www.eldocumentaldelmes.com/cat/docs/chinablue/index.htm http://www.cleanclothes.org/companies/wal-mart-07-08.htm http://www.youthxchange.net

http://www.setem.cat http://www.xarxaconsum.net http://www.odg.cat http://www.cric.cat http://www.childrensworld.org http://www.ropalimpia.org http://www.es.amnesty.org http://www.observatori-ctesc.cat

SOCIALS S3A

Llegir tots els punts del T5 i realitzar activitats de la pàg. 83 i 85. Fer un recull dels conceptes clau del tema i les seves definicions (ex: estat del benestar, drets fonamentals...)

SOCIALS S3B

Llegir tots els punts del T7 i fer activitats "Claus per estudiar + Pensa" (totes).

SOCIALS S3C

Llegir tots els punts del T7 i fer activitats "Claus per estudiar + Pensa" (totes).

SOCIALS S4A

LA LLISTA DE SCHINDLER

Veure la pel·lícula per Internet i fer les activitats.

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Títol: Schindler's List (La llista de Schindler)

Director: Steven Spielberg

Guió: Steven Zaillian sobre la novel·la original de Thomas Keneally Fotografia: Janusz Kamiński

Producció: Steven Spielberg, Kathleen Kennedy Muntatge: Michael Kahn

Música: John Williams País: Estats Units Any: 1993

Durada: 195 minuts

Intèrprets: Liam Neeson (Oskar Schindler); Ben Kingsley (Itzhak Stern); Ralph Fiennes (Amon Göth); Caroline Goodall (Emilie Schindler); Jonathan Sagall

(Poldek Pfefferberg); Embeth Davidtz (Helen Hirsch); Malgoscha Gebel (Victoria Klonowska); Shmulik Levy (Wilek Chilowicz); Mark Ivanir (Marcel Goldberg); Béatrice Macola (Ingrid); Andrzej Seweryn (Julian Scherner); Friedrich von Thun (Rolf Czurda); Krzysztof Luft (Herman Toffel); Harry Nehring (Leo John); Norbert Weisser (Albert Hujar); Elina Lowensohn (Diana Reiter).

SINOPSI (FER UN RESUM DE LA PEL.LÍCULA)

ACTIVITATS

1. A l’inici de La llista de Schindler se’ns diu que després de la invasió de Polònia per part de les forces alemanyes, jueus d’arreu del país van ser cridats a incorporar-se als guetos de les ciutats, com ara Cracòvia. Què és un gueto? Per què els jueus foren obligats a viure en guetos?

2. Què pretén l’Oskar Schindler convidant els comandaments alemanys? Schindler li diu a l’Itzhak Stern que a ell el que li agrada és la presentació. Què vol dir la presentació?

3. Parleu de la personalitat d’Oskar Schindler i de la seva evolució al llarg del film.

4. En el film es parla del Judenrat o Consell Jueu. Què eren aquests consells? Busqueu informació sobre la controvertida tasca dels consells jueus sota el nazisme.

5. Valoreu el fet que els sous dels jueus eren pagats pels empresaris a les SS.

6. Itzhak Stern té molt interès en mentalitzar els jueus que han de declarar que tenen un ofici que els fa ser treballador essencial. A un professor d’història i literatura li diuen que la seva professió no és essencial i per tant no pot obtenir un salconduit. Moments més tard diu que és polidor i llavors sí que obté el document. Per què els nazis creien que un professor d’història i literatura no era essencial i, en canvi, un polidor de metalls, sí?

7. En el minut 42 els nazis s’emporten Stern en un tren i es salvat en última instància per l’Oskar Schindler. On creieu que anava aquest tren?

8. Amon Goeth és el comandant del camp de Plaszow. Té una actitud cruel, sàdica i desequilibrada. Penseu que els directors dels camps nazis tenien aquest comportament, habitualment? Debateu aquest fet a classe amb l’ajut del professor.

9. En el discurs previ al desmantellament i matança del gueto de Cracòvia, Goeth explica que fa sis-cents anys el rei Casimir el Gran de Polònia va convidar els jueus a establir-se a Cracòvia. I afegeix: Aquesta nit aquests sis segles seran només un rumor. Comenteu aquestes paraules del comandant del camp i relacioneu-les amb la ideologia nazi.

10. Expliqueu el sentiment de Goeth cap a Helen Hirsch. Fixeu- vos que li diu: No ets una persona en el sentit estricte de la paraula.

11. Valoreu el paper dels metges alemanys que realitzen la selecció dels presos per condemnar-los a mort i no. Per què es punxen algunes dones i s’estenen la sang per les galtes?

12. Per què l’Oskar Schindler acaba detingut? Com aconsegueixen treure’l del calabós?

13. A l’abril del 1944 les altes instàncies del règim nazi ordenen a Goeth que exhumi i incineri els cossos de 10000 jueus morts al camp de concentració de Plaszow i a la massacre del gueto de Cracòvia. Per què creieu que es produeix aquesta ordre? Podria tenir relació amb la marxa de la guerra? Què passava en els camps de batalla europeus a la primavera de 1944?

14. Les dones jueves protegides per Schindler que havien d’arribar a Zwittau-Brinnlitz, poble natal de l’Oskar, són enviades a Auschwitz. Un cop dins d’aquest camp d’extermini, són conduïdes a un càmera. Les dones creuen que ha arribat el seu final i que seran gasejades. En canvi de les dutxes surt aigua. Aquesta és una escena molt discutida per la seva irrealitat, perquè les dutxes d’Auschwitz no servien perquè els presoners es rentessin. Què n’opineu?

15. Al final del film, Schindler diu que s’havia aprofitat de l’esclavitud. Esteu d’acord?

16. Us heu fixat que l’Oskar i la seva muller fugen vestits amb l’uniforme de pres? Per què creieu que ho fan?

17. El soldat soviètic recomana als jueus de Schindler que no vagin cap a l’est perquè allí odien els jueus. I tampoc els recomana anar cap a l’oest. Cap a on es dirigeixen, metafòricament, els jueus?

18. En el darreres imatges veiem com Amon Goeth és executat per crims contra la humanitat. Quins són aquests crims tipificats com a crims contra la humanitat?

LLENGUATGE I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS

1. El director de La llista de Schindler va decidir rodar la pel•lícula en blanc i negre. Per què creieu que ho va decidir? Expliqueu l’única aparició del color en l’abric vermell d’una nena jueva.

2. Al començament de la pel·lícula, observem diferents plans de detall sobre els efectes personals de Schindler (corbata, diners, insígnia nazi). Quina funció fan aquests plans?

LECTURA

UN CEL DE PLOM

Un cel de plom és la biografia novel·lada de Neus Català que va escriure Carme Martí. Durant la Guerra Civil espanyola, la Neus Català era una jove entusiasta amb els valors de la República que es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens i nenes i, amb ells, va emprendre el dur camí de l’exili a França. Quan va ser capturada pels nazis i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen, va conèixer l’infern, però també la solidaritat sense límits. A continuació podem llegir un fragment de la seva biografia:

“La trista realitat és que aquesta no-vida és insuportable i que hi ha dones que se suïciden i aquest dolor s’afegeix al dolor que ja carreguem, el dolor terrible d’estar presoneres lluny de casa, de la família, del món... Un patiment compartit i a la vegada molt íntim.

A Ravensbrück faig amigues, grans amigues. Una és una comtessa francesa, té seixanta-nou anys i aquí sembla molt vella. Havia arribat al camp vestida de negre de dalt a baix i ens havia explicat que vestia així perquè el seu somni havia estat ser capellà. És refinada i intel•ligent i havia fet la Resistència. No sé ben bé per què, de fet aquestes coses no se saben, només passen, sense parla gaire la tinc a la vora des del principi de ser al camp. Passa això, que amb algunes t’hi fas molt, amb d’altres poc i amb la resta gens. I nosaltres som molt diferents, però ens avenim tant que no em sé mossegar la llengua.

—Què hi feia, una catòlica recalcitrant amb dèria de sotana com tu, amb la Resistència?

—Noia, estimar la llibertat. Sóc patriòtica, sóc francesa i odio aquest monstres esgarrifós. Hitler és l’encarnació de l’anticrist...

Em deixa muda.

—Noia, i tu per què ets una roja comunista? Ai, perdona’m, he volgut dir republicana espanyola—afegeix excusant-se.

—Ah, no, no t’he de perdonar de res! Sóc roja i sóc comunista perquè em surt de l’ànima, perquè és el que em va ensenyar el pare, perquè els feixistes han declarat la guerra a Espanya i he viscut les injustícies del món en la meva carn, en la dels meus i en la de la meva pàtria—li dic mentre m’assec més a prop seu—. Perquè el feixisme va accelerar en mi, inevitablement, el procés que ja germinava en el meu cor, perquè... La vida ja s’encarregarà de donar-me més respostes—afegeixo amb gravetat.

Som com la cara i la creu d’una moneda i ens fem bones amigues. Ella em demostra que hi ha gent que no pensa com jo que és millor que jo. I arriba un matí que durant el recompte la fan anar cap a la infermeria.

Passo un dia i mig horrorós sense saber res d’ella, fins que decideixo atansar- me a la infermeria i demano a la primera infermera que veig si me’n pot dir alguna cosa.

—Marxa de seguida! —crida esverada.

L’endemà, a l’hora de sortir a fer el recompte, una altra infermera s’atansa al grup i parla amb una de nosaltres. Jo no la perdo de vista i quan m’és possible vaig a preguntar-li què li ha dit.

—És morta, han aprofitat el seu cadàver per fer-li una autòpsia. Encara la tenen a la infermeria, amb el cos obert en creu... —contesta sense poder sostenir-me la mirada.

No em puc treure del cap la imatge de la meva amiga oberta en qualsevol racó d’aquell infern, esperant torn per al crematori. No puc deixar de pensar que ella també serà la pudor horrorosa de carn cremada, i el fum i les cendres que veuré en aixecar la vista.

Desmoralitzada, enrabiada i trista...No sé què fer, no sé com suportar aquesta pèrdua. Entro al barracó i em recolzo en una paret, després em deixo anar fins que quedo asseguda a terra i miro fixada la tremolor de les meves mans.

Sóc la primera a fer la cua de la sopa, el que totes volem és ser les darreres per si al capdavall del bidó encara es pesca una cullerada una mica més consistent. Me la prenc de pressa i m’escapoleixo cap a fora.

Aniria a la infermeria..., però no tinc prou cor. Camino ràpidament cap al filat que m’havia indicat la Blanca. La dona morta electrocutada encara hi és. Hi he anat decidida, però al seu davant se’m talla la respiració. Sóc conscient que la deixen aquí durant uns dies com qui penja un rètol i sap que ajuda a augmentar la por. I en fa, de por.

Les mans encara s’agafen al filat, el cos es manté rígid. Li miro el rostre. Al nas i als llavis hi té sang quallada. Em costa saber quina és la seva edat..., era. Sé que és jove, massa jove per morir, massa jove per patir tant. M’estic una estona mirant-la. És com si m’estigués plantada davant del seu cos durant una hora, i el més probable és que no m’hi estigui més de dos minuts i encara una mica de

lluny, arrecerada en una paret. Sento que el que tinc al davant és una germana, jo que ja en vaig perdre dues. Sento que, malgrat el perill, sóc on he de ser. He anat darrere d’aquest horror perquè l’he de gravar a la memòria per si surto amb vida del camp.”

Català, N. i Martí, C. (2012) Un cel de plom. Badalona. Ara Llibres. Pàgs. 141- 143.

Activitats

1. Comenteu aquesta afirmació de la Neus Català: Ella em demostra que hi ha gent que no pensa com jo que és millor que jo.

2. Comenteu les circumstàncies de la mort de la comtessa.

3. Investigueu altres aspectes de la biografia de la Neus Català.

REFLEXIONS FINALS:

Escriu les teves reflexions sobre el temes següents:

· Els feixismes i les seves conseqüències.

· Les doctrines racistes en el món contemporani.

SOCIALS S4B

Preparar les presentacions pendents del T6 (començaran el primer dia després de classe). Del tema 7, llegiu el 5 primers punts i definiu els conceptes i processos clau.

SOCIALS S4C

Lectura i exercicis lliçó tema 6: la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa (pàgines 134-163)

Feu un resum de la lliçó amb les claus per estudiar.

Guió 1ª Guerra Mundial

1. - Com estava Europa a finals S. XIX i a la primera dècada del S. XX. Fer el primer mapa (veure el noms dels països en p. 160) - La formació de blocs. Fer el segon mapa (p. 136 llibre).

2. L’esclat de la Gran Guerra.

- Època: 1914-1918

2. a/ Causes: generals i causa immediata (atemtat...).

Lectura i exercicis “Ultimatum d’Austria a Servia”(p. 138 Nº 6).

Lectura “el que diuen les nacions” (veure doc Nº 1).

2.b. La formació de blocs.

3. Dimensions de la guerra: a/ europea; b/ mundial i c/ total.

4. Fronts: a/ occidental; b/ oriental; c/ balcànic. Fer el tercer mapa (pàgina 141 del llibre). Utilitza els mateixos colors i feu l’ exercici Nº 10. Lectura “la guerra de trinxeres”i exercici (p. 141 Nº 9)

5. Fases de la guerra. a/ Guerra de moviments 1914; b/ Guerra de posicions 1914-1917. Guerra de trinxeres.

6. La població davant la Guerra. a/ A favor, b/ en contra.

7. Característiques de la Guerra.

8. Conseqüències de la Guerra.

Fer mapa Nº 4 , Europa desprès de la 1ª G.M. (p 160 / p 143).

ACTIVIDAD: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EN MAPAS.

A partir de la información siguiente elabora cuatro mapas donde aparezcan los siguientes elementos:

Mapa 1:

Localiza y nombra todos los países que aparecen en el mapa mudo (puedes elegir entre el mapa 1 o el 2). Pinta con 3 colores distintos: a/ los países de Europa occidental constitucionales i parlamentarios; b/ los países de Europa central y oriental con regímenes totalitarios y autocráticos; c/ los países que tienen repúblicas y d/ con rallas horizontales: los grandes imperios plurinacionales.

Mapa 2:

1. Con 3 colores distintos los componentes de cada una de las alianzas militares, incluyendo los cambios de alianza de alguno de los países.

Mapa 3:

1. La localización de los principales frentes de combate.

2. Localiza, con una trama o color distinto, al menos dos países que permanecieron neutrales en la guerra.

Mapa 4:

Al acabar tema, debes comparar la situación de las fronteras europeas al iniciarse el conflicto (Mapas 1 o 2) y al finalizarlo (Mapa 4).

Document Nº 1, «el que diuen les nacions»

GUIÓ LA REVOLUCIÓ RUSSA

0. – Context general. Com estava Rússia a finals S. XIX i a la primera dècada del S. XX: economia, societat...

1. La Rússia tsarista a principis del S. XX.

2. Causes profundes.

3. La caiguda del tsarisme.

a/ Revolució de 1905; Antecedents de la R. Russa i desencadenants.

Exercici. Text pàg. 149 exercici Nº 19

b/ La Revolució de febrer de 1917.

4. La revolució bolxevic d’octubre de 1917.

5. La guerra Civil de 1918-1921.

6. La formació de la URSS. Pàgina 153, exercici Nº 25.

7. L’estalinisme. Pàgina 154, exercici 28.

8. L’evolució sociopolítica. a/ Comunisme de Guerra; b/ NEP; c/ Estatalització i col·lectivització.

Exercici Mapa Europa 1923

Exercicis pàgina 158 Nº 33-34-35

Exercicis pàgina 159 Nº 36 i 37

HISTÒRIA MÓN B1B